La història de nord mitjançant unes quantes pegatines

Buscant i rebuscant per eixos caixons, calaixos, estants i altres llocs que més val no mencionar, sempre es té la possibilitat de retrobar-se amb el passat. De vegades són aquells records que més val la pena oblidar i que ens porten a reviure moments que preferiríem deixar passar per a sempre; però altres vegades el que ens trobem de casualitat ens recorda els temps de l’infantessa o de la joventut i que ens fa tornar a ser tant joves com vam ser al recordar els bons moments que ens ha deixat el passat. És el cas del que els volem contar avui.

Allà dins d’un calaix, dormint el somni dels justos enmig de mil papers més i altres tantes pegatines festives, ens ha aparegut avui un record dels primers anys de l’inoblidable TeleMorella. Si la memòria no ens falla, el color del fons de la pegatina era blanc: miren si han passat anys. Manolo Monfort és qui feia aquell dibuix que ha passat a la història de la comunicació local morellana: una càmera molt més moderna de les que es feien servir i un presentador avergonyit a punt de parlar pel micro, que no era precisament de corbata.

El començament dels anys 80 portava les més entranyables i participatives Setmanes de la Joventut de la història -entre altres coses perquè malauradament hi havia més joves dels que hi ha ara- però també era l’època en la que uns quants joves apassionats per la comunicació emprenien la bogeria de fer un poc més de feina, en la seua setmana festiva, i encetar les emissions d’un canal de televisió que arribaria lluny.

Ningú apostava en aquell moment que una televisió que ni tant sols emetia arribaria a convertir-se en l’actual “nord”, el canal de 24 hores de notícies de la comarca dels Ports. I és que els primers programes de TeleMorella no es podien captar encara des dels televisors morellans i, per a veure què passava a la Setmana de la Joventut, calia anar al bar Escori, on es pasaven les cintes davant un nombròs públic. En aquells moments, segur que pocs joves sabien que allò mateix que feien ells -el anar al bar a veure la tele- ja ho havien fet els seus pares unes dècades abans, quan els aparells receptors de televisió encara no estaven a l’abast de tothom. En aquest cas el problema econòmic no era dels que tenien que comprar-se una tele per a veure TeleMorella, sinó dels de TeleMorella que no teniem diners per a fer una tele convencional.

Però no van tindre que passar molts anys per a que açò fóra una realitat. I tampoc van passar massa anys fins que arribava un nou logotip de la televisió local de Morella. I, amb més o menys ús, va ser un dels més duradors. Aquell gran “TV” junt amb el “Morella” va eixir de l’imaginació de l’imprempta de Ricardo Querol i de les seves mans tant artistes com artesanes.

La dècada dels 90 ja estava entre nosaltres i les emissions de TeleMorella sofrien alguna que altra irregularitat. Durant alguna Setmana de la Joventut les imatges d’allò que passava no teníen el seu reflex en cap televisió… però l’any 1991 va ser tot un revulsiu i, amb forces renovades començava una nova història. Aquell any la setmana més joves es va poder seguir amb tot detall per la televisió local, naixien programes per als xiquets, com el Girigoll que de tant en tant és recordat pel programa Nova Oportunitat i que també implicava als més jovenets per a fer la tele de tots. L’any següent, el 1992, era temps de l’Expo a Sevilla i de les Olimpiades, i el TeleMorella apostava per allargar la clàssica emissió d’una setmana a l’any a tot el mes d’agost. Per primera vegada eixe any olímpic es podia veure per la tele els encierros, els pelegrins, les figues i l’aiguardent o l’animada xaranga.

Un poc després, l’any 1996, la tele local de Morella, el TeleMorella de tota la vida, passava a la història. La tele començava a donar els seus primers passos per tal de fer-se comarcal, i calia canviar-li el nom. Com la vocació d’expansió ja estava present, el canal passava a denominar-se canalnordtelevisió. Aquell TeleMorella dels anys 80 que va evolucionar a mitjans dels 90 cap al Canal Nord Televisió i que ha sofert unes quantes vegades més de canvis de nom i d’imatge. Avui ja no ha segut qüestió de la casualitat el fet de retrobar-nos amb el passat -aquesta vegada el més recent- ja que ens hem enfrontat cara a ara, directa i intencionadament amb el que vam ser.

Canal Nord Televisió ens deixava aquest logotip i la seua imprescindible pegatina. El voler pareixer-nos el més possible a l’esperit de la ja consolidada ràdio comarcal, Els Ports Ràdio, ens va portar a buscar un logo més que paregut amb el de l’emissora germana. Un disseny ja fruit de l’època dels ordinadors i que ens anava a acompanyar uns quants anys, mentre la televisió només emetia per ones a Morella i a Vilafranca, mentre que altres pobles de la comarca s’havien de conformar en veure la televisió comarcal en cintes de vídeo grabades prèviament i que es projectaven en alguns bars i locals socials amb més o menys èxit d’audiència depenent dels casos.

Però els temps canvien, també ho fan les modes, i l’incipient televisió comarcal es consolidava cada vegada més entre l’audiència, el que també havia de servir per a actualitzar-se en quant a imatge gràfica. Així sorgia un logotip que ja començava a apostar pel blanc i negre i que, sens dubte, era el germen de l’actual “nord“. Uns quants ulls miraven a l’espectador de la mateixa manera en que els espetadors havien de mirar la tele: intensament; tot s’acompanyava d’un eslogan que també va calar fort entre la població: “esta nit, mira’t a la tele”, llançat a l’estiu de 1998 i que volia reflectir que a la televisió local -contràriament a les grans cadenes de televisió local i autonòmica- qualsevol pot ser protagonista durant uns minuts i en el moment menys pensat. Una campanya publicitària que va estar recolzada per milers de pegatines que es van repartir durant les festes de Morella i que la van convertir en una de les frases populars d’aquells intensos dies d’agost de fa més de deu anys.

Canviava la dècada i arribaven noves formes d’entendre la televisió. Canal Nord Televisió tenia que canviar de nom un altre cop i entrava a formar part de la xarxa Locàlia, amb la idea de reproduïr en la televisió un model de fer comunicació que es demostrava triomfador: barrejar en un mateix canal la televisió generalista i la televisió de proximitat, amb la que l’espectador podia veure allò més llunyà i alhora allò més proper sense necessitat de canviar de canal. “Lo lejano y lo cercano, con Locàlia lo tienes todo” va ser l’eslogan escollit des de Madrid per tal de ver veure les intencions d’aquest nou canal. Cada cop l’invent es feia més gran i les cares de la gent d’ací es barrejaven en la graella amb grans comunicadors com Juanjo de la Iglesia, Concha Galan, Javier Gurruchaga o un jove periodista dels informatius que prompte es decantaria per la premsa rosa, Javier Cantizano. Dos logotips ens acompanyaven en aquesta aventura televisiva sense precedents i que ens va fer créixer com a professionals, ensenyant-mos de primera ma com funciona un canal de televisió més gran del que estàvem acostumats a fer.

Però el món digital es va arrimant cada cop més i cal plantejar-se la televisió d’una altra manera. Ara no és es tracta ja d’aconseguir grans audiències, ja que els canals es multipliquen i les audiències es fragmenten. I per tal d’adaptar-se als nous temps, aprofitar i potenciar allò que és nostre, naixia “nord”, amb nou logotip, noves ganes, noves emocions… i amb l’esperit del TeleMorella i del Canal Nord Televisió barrejat amb la professionalitat de Localia.

“Nord” ja naixia preparat per a donar el pas a la TDT, amb una programació on allò que més ens interessa té més espai: les notícies de la nostra terra, la retransmissió dels Plenaris de l’Ajuntament de Morella, reportatges sobre les nostres festes… i sobretot el fet de no estar lligat a horaris concrets, ja que tots els espais s’ofereixen en multidifusió. I nord, ja té 10 anys.