Un dia normal

El passat cap de setmana, la meua neta Usue, es va quedar a dormir a casa. Un fet quotidià,normal, que fan molts de iaios .

Després de sopar i jugar arribe l’hora de dormir.L’habitació calenteta,el llit preparat”el bibi” el conte de la iaia.

Mentre ella dorm jo estic ben desvelat. Dormirà bé?, buscarà a sa mare?, tindrà fred?. Desvelat com estic i ben atent,no escolto cap soroll. Sense poder dormir, el cap em porte esgarrifoses imatges de la guerra d’Ucraïna. M’alço i vaig a l’habitació on està Usue; la veig dormint tranquilament i em venen a la memòria un versos de Miguel Hernàndez : “no sepas ni no que pasa ni lo que ocurre”.

Penso que a qualsevol poble d’Ucraïna uns iaios estan cuidant a la neta amagats algun forat amb fred, sense llum, sense menjar… amb sorolls de bombes, de plors, de temó i desitjant que passe la nit, la llarga nit però, sabent que les altres que vindran no seran millor.

Quan s’alce Usue tot està calentet,el “ bibe” preparat i els nombrosos afectes de la iaia i el iaio envoltant-la contínuament.

Al carrer encara hi ha silenci, i el cel vol despejar-se.No es veuen passar avions, ni míssils, ni flamerades; no s’escolten crits de por, ni plors…

Marxo a comprar al mercat. Les parades, les gents, algun comentari del temps. Tot normal.
Tornant cap a casa en volte pel cap el que he escoltat per la ràdio: fa unes setmanes a Ucraïna tot era normal…com ací…fins que…i noto un fort tremolor al cos.
Quan arribo a casa abraço molt fort a Usue.

Maleïdes guerres, maleït qui les provoque.