24 de juny

Dilluns, 24 de juny de 2024
  • Rafa Pallarés Traver

Poca gent sap o recorda el que esta data significava per a molta gent d’esta comarca, quan els ramats d’ovelles i cabres formaven part del nostre paisatge i l’ecosistema d’este territori, el soroll de les esquelles, les veus dels pastors al ramat, pastors d’ofici que quan per algun motiu canviaven de mas i de ramat, era quasi sempre en esta data, a Sant Joan.

Emociona pensar en aquells temps, no fa tant, que encara vaig conéixer i pense en aquells pastors, no sempre ben valorats que formaven part d’este paisatge, coneixedors de la fauna, la flora i l’oratge, que en molts casos ens sorprendria de veritat.

Aquella gent feien festa un diumenge de cada dos, sense poder fer una vida familiar normal, i sense vacances, tenien el menjar i dormir al mas on treballaven, el salari curtet, que s’ajudava moltes vegades caçant algun conill o el que fos que pogueren vendre i algun, recollint herbes medicinals en un coneixement de les mateixes extraordinari. No eren propietaris del ramat, com a molt algun tenia una o dos ovelles.

Els que hem fet de pastor sabem que no és tan fàcil com pot paréixer i sobretot antigament quan encara no hi havia gossos pastors per ací. El gos de rabera, com li diem, ha sigut i és el millor ajudant del pastor, alguns d’aquells pastors tenien el seu propi gos i si no era de l’amo del ramat.

Per experiència sé que la connexió entre el gos i el pastor pot arribar a ser una cosa especial difícil d’explicar i molt gratificant de viure. Parlar d’aquells pastors i de la seua vida, donaria per omplir moltes fulles, simplement vull recordar-los i rendir un petit homenatge i agraïment, sobretot a aquells que he conegut i m’han ensenyat coses que soles des de l’experiència personal i el contacte amb la natura es poden aprendre i valorar.
Gràcies i un record a tots els pastors.

Directe