Salva és de tots
Diumenge, 18 d'agost de 2019- Ximo Puig
Ningú millor que Tere per interpretar la dimensió de Salva Ortí per damunt de totes les fronteres que ens inventem els humans. És ben cert, Salva és de tots. Un mestre que va viure amb passió el fet d’ensenyar sense deixar mai d’aprendre, un morellà d’una intensitat profunda, una persona arrelada als valors de l’humanisme.
Potser la casualitat –o no– potser el destí –o no- però un diumenge de bous per a Salva era molt especial. I ens deixà amb el soroll de la festa mentre els peregrins recitaven les seues poesies i els joves es preparaven per muntar els cadafals. Són ells els que garanteixen la continuïtat d’eixe esperit que ens agermana.
Totes les comunitats locals necessiten punts de cohesió, espais d’identitat inclusiva i persones que pegamenten. Salva pegamentave la societat morellana. Hi ha qui resta, qui divideix. Ell sumave, multiplicave. Com que ere de tots, cada ú té els seus records, les pròpies vivències compartides. Centenars d’alumnes que mai oblidaran aquella estima al seu territori mes pròxim o amics de llargues xerrades quotidianes o sempre la família, centre nuclear per a ell. A la fi, ens quedaran lliçons valuoses d’un mestre del respecte, de la tolerància, del diàleg.
Ara s’omple el nostre imaginari de testimonis d’eixa manera d’entendre la vida amb passió. Morella, els alumnes, els amics, el Barça… (Sergio i Salva sempre em deien que en els fons era del Barça però no ho sabia…). De sobte i, mes enllà de tots el dubtes, m’agrada pensar que ara es retrobarà amb tots aquells que estimava.
Steiner diu que cada persona som un convidat a la vida. I com a convidat hem d’actuar. Deixant l´espai que ens han cedit de la millor manera possible. Com un bon convidat.
Salva ha estat un bon convidat de la vida i ha deixat el seu entorn de persones i esperances millor que quan fou convidat a la memorable experiència de viure.
