Les altres danses de la mort

Des de la porteria del convent de sant Francesc escolto estes estrofes de la dansa de la Mort. És la cloenda del Early Music.: morir frares, nos convé, mas no sabets la hora… Per qüestions de faena no puc estar present a l’acte. Per la porta no deixen d’entrar i eixir turistes, xiquets enjogassats, pares, mares… Al fons se senten els cants i les músiques renaixentistes… Jo miro a l’ordinador les darreres noticies d’Espanya i del Món. Ah, no ho havia dit. Avui és Sant Jaume, que com cantaven Els Pavesos: el dia de Sant Jaume és un dia assenyalat…

Lo del ple d’investidura és senzillament vergonyós. Una vegada més l’esquerra dividida i la dreta, la nova CEDA, aplaudint i esperant com els voltors una nova oportunitat. De pena. “¿… De dónde sacan nuestros políticos de derechas tanto veneno? se pregunte Manuel Vicent a l’article Desafio. Por qué nuestros políticos de izquierdas no logran superar la mutua inquina y desprecio?. Ese odio no se encuentra en la calle….Una vez más ese castillo que los socialistas habían levantado en la arena fue derribado por la obscena ambición de Podemos con la quijada de asno…”. Almudena Grandes a l’article Sin perdón (recordant el títol de l’excel·lent i mítica pel·lícula de Clint Eastwood) escriu:”…Al dia siguiente, (de les elecions) un chiste feliz corrió como la pólvora. España es el único país del mundo capaz de derrotar a Napoleón y a Stve Bannon y ahora vosotros nos habéis dicho que no. Que no ganamos las eleciones. Que las perdimos…Y eso no tiene perdón. Ni por sillones, ni por matices, ni por buenas intenciones, ni por ambición legítima. No hay perdón por lo que habéis hecho.”

Amb pena i indignació passo a les següents noticies. Estes sí que em donen ràbia i tristessa i em fan veure, una vegada més, que ací vivim acomodats a un mon “irreal” i ens preocupem i ens permetem “jugar” a democràcia. Ara d’una manera més forta i clara escolto les estrofes de la dansa de la Mort: morir frares ens convé, mas no sabets la hora…. Ara em dono comte que hi han altres danses de la mort que ens envolten i ens fan ballar al seu voltant. La Mort és omnipresent. No tenim escapatòria. Ja ho diu la pròpia Mort “Nemeni parco: No perdono a ningú”

Primera dansa: Moren 150 persones al naufragar el vaixell front a la costa de Líbia. Les rescatades tornen als centres de detenció que no deixen de ser de mort, violacions, tortures permeses i conegudes per l’Unió Europea que no fa res per evitar-ho. Si no moren ofegades moren als centres. Total que, a qui els importe.

Segona dansa: Desaparegudes més de 80 persones al naufragar un vaixell a la costa de Tunísia. Diu ACNUR que este any (fins avui 30 de juliol) portem 683 morts. Este ball no pare i més des de que Salvini i el seu govern populista, amb el permís de la resta de l´Unió Europea, ha vetat als vaixells per rescatar a les persones. L’últim de l’últim!!!. Deixar morir a les persones ofegades. Ahí ha arribat la democràtica Unió Europea.!!!

Tercera dansa: Al menys 27 morts al naufragar un vaixell al mar Carib d’Honduras front al departament de Gracias a Dios. (!?). Fugint de la violència, la misèria i la mort moren els emigrants de tota centroamèrica. No recordeu la imatge del pare i la seua filleta de El Salvador (Oscar i Valèria de 2 anyets) ofegats a l’intentar creuar el riu Bravo?. No vos recorde a aquella del xiquet siri, Ayllan mort a la platja?. Mai més van dir, això mai més!!!. Mai més fins l´altra. I tots els que no s’ofeguen es trobem amb el mur de Trump. És sens dubte el més miserable i perillós de tots els polítics per que a més a més te el poder. És l’emperador d´USA i vol ser-ho del Món. Que Déu ens agarre confessats!!!.

Quarta dansa: Continua la guerra a Síria. Vuit anys. Mils de morts. No ho recordeu?. Les bombes no han deixat de caure, els morts no deixen de sumar. Més de 100 civils morts – 36 xiquets- des de que el mes d’abril les forces del govern de l’assassí i carnisser AL-Asad amb l’ajuda inestimable de Putin ( l’altre emperador) i la indiferència més gran de l’Unió Europea i USA castiguen la regió de Idbil. Famílies destrossades com la de Asmoa Nagouh que ha vist com una bomba a mort a la seua dona i a les dos filletes Rhiam i Tuga de 5 i 3 anyets. L’escena és esgarrifosa. El pare mire desesperat com la més gran té agarrada a la menudeta per la camiseta per que no caigue. Les dos estan mortes. El pare no deixe de xillar. Diuen el veïns que ha perdut la parla i no més fa que plorar. Des de molt lluny jo només puc dir-te aquells versos de Miguel Hernández a la mort d’un amic: “…Tanto dolor se agrupa en mi costado que por doler me duele hasta el aliento…”

Quinta dansa: Yemen. La guerra continua. Quatre anys. Mils de morts. No ho recordeu?. És, segons l’ONU, la catàstrofe humanitària més gran que hi ha al món en estos moments. 24 milions de persones necessiten ajuda per sobreviure. Guerra, epidèmia de còlera, fam, mort. Ahir un bomba cau a un mercat. 14 morts, 6 d’ells xiquets. “Señor! La guerra es mala y bárbara; la guerra, odiada por las madres, las almas entigrece; mientras la guerra pasa, ¿Quién sembrará la tierra? Quién segará la espiga que junio amarillea?” (Machado 1914).

Sexta dansa: …No acabaríem mai de ballar. La mort no deixe mai de ballar, però moltes vegades, massa vegades balle sempre amb els més dèbils, pobres, desgraciats. Tots els éssers humans són, en efecte, iguals però tan sols en el moment de la mort, les injustícies, les explotacions a que són sotmesos les classes més desfavorides són castigades, però no en este món, sinó en l’altre, No es creeu mai lo de la democràcia de la mort. És mentida. La democràcia de la mort és, precisament quan t’has mort i aleshores…què importe ja res. Però també és cert que la pobresa i la injustícia són el mal radical i no la mort perquè sobre esta poc se pot fer, però obre la pobresa i la injustícia tot.

Escriu Juan Cruz un article molt interessant titulat El infierno tan temido. Entre altres coses diu: “…La maldad somos nosotros. Se ha ido haciendo con la historia…Hacer el mayor daño posible gratuitamente , sólo por el regocijo de dañar es maldad. En la guerra desaparecen las normas, y por ahí entra esa maldad …La violencia, la guerra, la maldad. La huella del mal está en nosotros. El Génesis, explica Victoria Camps, catedrática de Ética, dice que es la desobediencia a Dios. “El ensañamiento. La venganza, el desprecio al otro, la indiferencia. La crueldad. Dejar de pensar nos vuelve inhumanos, decía Hannah Arendt, y de ahí viene el peor daño que el ser humano puede hacer” Buscar el mal con regocijo, eso es el infierno tan temido.”

I recordeu el que die el sempre recordat i enyorat Forges: Se acercan fechas importantes, pero no nos olvidemos de los refugiados de Siria, Yemen, Somalia, Palestina, Afganistán, Paquistán, El Congo, Sudán,…en fin de todos los refugiados