Ha mort Rosa Toran, historiadora i ex presidenta d’Amical de Mauthausen

L’any 2015 arreu del Mon i especialment dins d’Europa van recordar el 75 aniversari de l’alliberament del camp de concentració, extermini i mort de Mauthasen on van morir milers i milers de persones baix les botes del nazisme. Morella a l’igual que d’altres pobles i ciutats es va afegir a este esdeveniment històric i va organitzar unes jornades amb projeccions de pel·lícules, documentals, xerrades i una magnífica exposició al Convent de Sant Francesc: “70 anys 1945-2015. Alliberament del Camp de Mauthausen”. Va ser tot un èxit i visitada per moltíssima gent. Esta exposició va ser cedida per l’associació Amical de Mautahusen de la qual era presidenta aleshores la historiadora Rosa Toran. Amb ella vaig tindre el plaer i la sort d’impartir unes xarrades a l’institut de Morella i parlar llargament sobre el tema. A més a més temps després va tornar a Morella de visita i vam compartir una tarde de passeig i xarrada. Era una gran persona compromesa amb la causa de la lluita conta el nazisme i el feixisme i amb tots els moviments per les lluites socials i polítiques. Políticament va militar en ICV i posteriorment en Comú Podem partit del que era coordinadora local.

Penso ara quan escric este línies de reconeixement a la seua persona que ha tingut sort (estava malalta) de no veure el que desgraciadament està passant arreu del món i d’Espanya amb l’ascens d’un partit d’ultradreta com VOX amb enyorances franquistes i que no condemne este regim. Té sort de no veure els pactes vergonyosos entre el PP i VOX a diferents ajuntaments i comunitats autònomes i les seues conseqüències. Però sobretot el pacte de la Comunitat Valenciana amb un Vicepresident i conseller de cultura (de VOX) torero i amb un cavall de nom Ducce o Caudillo. Quanta raó té el gran actor Emilio Gutierrez Caba quan diu: “La prueba de que nuestra democracia ha fracasado es ver a un torero franquista como consejero de cultura”. Però algú me va dir: “Però és que també és advocat”. Jo li contesto com va dir Manolo Milián: “Per mi com si fora sabaté”.

Rosa Toran inclús no veurà (Déu no ho vulgue!!) al senyor Abascal vicepresident del govern sinó posem remei a les properes eleccions del 23-J. Ella fins el final va viure per donar dignitat i reconeixement a les víctimes del nazisme entre elles familiars seus.

Rosa Toran ha faltat als 75 anys. Va nàixer a Manresa i els seus pares i tios van ser represaliats per la dictadura franquista. Son tio va ser deportat al camp de Mauthausen on va morir. En 1983 es va doctorar en Història per l’Universitat Autònoma de Barcelona i va ser profesora en varis instituts. També fou presidenta de l’associació Amical de Mauthausen i comissaria de diverses exposicions com la de Morella del 2015, i “Mauthausen, el universo del horor; resistentes y deportados” “Más allá de Mauthausen: Francesc Boix, fotógrafo” Toran va investigar la deportació i vida als camps nazis amb la publicació dels llibres: “Mauthausen, crónica gráfica de un campo de concentración” i “Los campos de concentración nazis; palabras contra el olvido”. Va escriure altres llibres sola o amb col·laboració amb Celia Canellas com “Hilda Agostini. Las armas de la razón de una maestra republicana, protestante y albañil”.

Tota una lluitadora amb un exemple a seguir en moments ben difícils arreu del mon i a Espanya concretament si no posem remei. Ben segur que Rosa Toran en estos moments cridaria ben fort: LOS ESPAÑOLES ANTIFASCISTAS SALUDAN A LAS FUERZAS LIBERADORAS. NUNCA MÁS.