“Podem ser molt importants en la seua vida, no ens oblide”

En una de les primeres promocions de la ràdio comarcal es recreava una ficció on “la salvació havia sigut la ràdio”

“Comunicat de Protecció Civil: Degut a les actuals circumstàncies, permaneixque a l’escolta dels mitjans radiofònics”. Així començava una falca dels primers anys de vida de Els Ports Ràdio en la que, en pocs segons, se’ns contava una història que s’ha vingut repetint una i una altra vegada a la comarca dels Ports cada cop que neva. “D’un vell transistor a piles eixien consignes que donava Protecció Civil. Enmig d’aquelles consignes, en mig de la incomunicació, milers de persones van aconseguir salvar les seues vides” continuava dient Anna Querol en aquella falca, que es pot escoltar en els primers minuts del recopilatori de les millors històries de la ràdio “1988-1998, 10 anys fent comarca”. “La salvació havia sigut la ràdio” s’assegurava des dels micròfons de Els Ports Ràdio.

Aquella petita ficció, on no es parlava de neu, i que potser també feia referència a una hipotètica i llunyana catàstrofe, culminava amb un “Podem ser molt importants en la seua vida, no ens oblide”. En els anys que en separen d’aquella falca història de la ràdio de les comarques nord ha plogut molt… o millor dit, ha nevat molt. Pràcticament un cop a l’any han hagut localitats incomunicades durant hores o dies on només tenien als mitjans de comunicació per a saber del que passava fora dels seus carrers.

Video Thumbnail
“Podem ser molt importants en la seua vida, no ens oblide”
En una de les primeres promocions de la ràdio comarcal es recreava una ficció on “la salvació havia sigut la ràdio”
“La salvació havia sigut la ràdio”

En aquesta passada nevada, que ens ha tingut a tots pràcticament sis dies baix la neu, tots els pobles dels Ports han estat incomunicats momentàniament. Les poblacions més pròximes a la carretera N-232 eren els primers en reprendre el contacte per carretera, però poblacions més allunyades com Castell de Cabres o Herbers han hagut de fer-se a la idea que són els últims en veure les màquines llevaneus que els treuen del setge involuntari. El que no han deixat de tindre mai, ni els uns ni els altres, és el contacte amb veus familiars com la de Miqui Agost o Anna Querol, que han estat al peu del canó informant dia rere dia.

Trucades als alcaldes dels nostres pobles per a saber la situació oficial, trucades als operaris de les llevaneus per a informar de en quina zona de la comarca es trobaven per a donar esperances als veïns de que el seu poble seria el següent a obrir-se pas cap a la comunicació per carretera, trucades a masovers d’arreu de la comarca per a conèixer si tenien alguna necessitat… Una feina intensa, però gratificant, que es succeia incansablement des de primeres hores del matí fins a ben caiguda la nit.

I que no serà la darrera vegada que la fem, ja que el dispositiu contra les nevades de Els Ports Ràdio, a l’igual que passa amb els nostres bombers i demés cossos de seguretat, està actiu tot l’any per a que aquells que tarden més en veure les màquines llevaneus tinguen el contacte d’una veu familiar, la de la ràdio, que els informe incansablement fins a que tot torne a la normalitat. Recordeu: “Podem ser molt importants en la seua vida, no ens oblide”.

Directe