Mor Fernando Delgado als 77 anys
El periodista i novel·lista va estar al 2016 a la comarca dels Ports participant d'un "Cita a Morella"
El periodista de la Cadena SER Fernando Delgado ha mort aquest diumenge als 77 anys d’edat, segons han confirmat fonts familiars.
Una huella imborrable dejan muy pocas personas.
Fernando Delgado fue, para mí, una de ellas.
Se nos acaba de marchar Fernando. Y es inmensa la tristeza.
Solo me consuela todo lo que nos ha enseñado y querido.
Y que Paco Brines ya disfruta con él allá arriba.
Gracias, amigo. pic.twitter.com/RLn7CTf1A0— Ximo Puig (@ximopuig) February 18, 2024
Delgado va néixer a Tenerife però va viure en el municipi valencià de Faura durant molts anys. En la seva llarga trajectòria professional també va ser membre del Consell d’RTVE i en 1991 va ocupar la direcció de Tele-Expo.
En 2005 va deixar el periodisme actiu per a dedicar-se íntegrament a la literatura. Algunes de les seves obres més populars són “Exterminio en Lastenia”, “La mirada del otro” o “Sus ojos en mí”. Per algunes d’aquestes obres va rebre diversos guardons, com el Premi Planeta o el Premi Pérez Galdós.
En la política, va ser diputat en Les Corts Valencianes pel PSPV entre 2015 i 2019.
A més, com a reconeixement de la seva trajectòria va rebre un Premi Ondas Nacional de Televisió o una Antena d’Or per la seva labor al capdavant del Telediario.
Una de les reaccions més destacades a la seua mort ha sigut la de Ximo Puig qui, a les xarxes socials ha destacat d’ell que deixa “una petjada inesborrable”. L’expresident de la Generalitat Valenciana continua dient que Fernando Delgado va ser, per a ell, una d’elles.
“Se’ns acaba de marxar Fernando. I és immensa la tristesa. Només em consola tot el que ens ha ensenyat i volgut. I que Paco Brines ja gaudeix amb ell allà a dalt. Gràcies, amic.”
Va ser l’any 2016 quan Delgado va estar a la comarca dels Ports participant d’un “Cita a Morella”. En un principi la conferència anava a tractar sobre “l’ofici de contar”, però el periodista i escriptor va decidir fer un gir a la xarrada i centrar-se en expressar el mal moment cultural i social en el que ens trobàvem, destacant els motius pels quals hem arribat a aquest punt, com per exemple la falta de responsabilitat.
