Que dure per sempre

La cavalcada dels Reixos de l’any 2020 passarà a la història com la major i més gran que s’ha celebrat a Morella, sempre que la del 2021 no passe a la història pel mateix motiu, ja que l’organització d’aquesta festivitat ha decidit des de fa uns anys millorar, amb bon criteri, edició rere edició la seua esplendor.

Aquest any, que a més se celebrava en cap de setmana, l’augment del nombre de visitants i participants ha estat tal que els carrers de la ciutat marcaven l’exagerada afluència de públic com en el placet de Sant Miquel on no cabia una ànima. I és que les xifres de participació demostren l’impuls de la gent, de l’Ajuntament, de l’organització i de totes les entitats que hi col·laboren per fer inoblidable aquesta nit màgica.

Més de 130 patges entre els integrants de les tres cases reials, els patges del Karakorum, els de les escales, els grans Chambelans o les odalisques, a més dels tres propis reis, van desfilar pels carrers de Morella. Tots ells van ser transportats per més de 40 conductors que van prestar els seus vehicles per fer la caravana tan espectacular que es forma pujant per les carreteres i també es comptava amb totes les persones que hi van ajudar a pintar i vestir als integrants de la desfilada, els encarregats de la pirotècnia o el so, a més dels dos grups de gaiteros i tabalers i la Mestre Candel que com cada any li van posar aquest punt d’emoció i sentiment que desperta la música. Mentrestant, els patges de paisà ajudaven a tota la comitiva en l’organització i el repartiment de caramels o bengales. Amb la suma d’aquestes xifres són a la vora de 250 persones les implicades en què la cavalcada d’aquest any fos la més lluïda de la història, que encara que sempre es pot millorar, jo crec que ho van aconseguir.

Però tota aquesta gent que sempre ho fa pels més menuts també tenia les ganes de què tot eixira bé i fos el més espectacular possible, amb iniciatives com la d’ESPEMO de llençar un patge amb tirolina des del campanar de l’església de Sant Miquel fins a una de les dues torres, per a homenatjar o per agrair-li tantes dècades de treball a Salvador Ortí, que era com tots sabem, l’ànima de la cavalcada. Qui ho ha fet i qui ho faça ho farà bé, però tots vam trobar i trobarem a faltar en el futur la seua veu donant-li màgia a una tradició que més o menys lluïda ha de durar per sempre