Pandèmies i epidèmies

“La verdaderas pandemias mortales de este planeta son el hambre, la violencia, las guerras, la emigración masiva, la fosa del Mediterráneo y la enfermedades confinadas al Tercer Mundo, pero esos males endémicos no causan miedo ni pánico porque no se transmiten a través del aliento y saliva de los otros. “El miedo al otro”, dèia Manuel Vicent.

Vivim temps convulsos i absolutament nous per tots. No n’hi ha ningú (potser algú que passa de llarg dels cent anys) que hage conegut i recorde un fet com el que està passant arreu de tot el món. Fa uns dies per camins de la comarca d’Els Ports corria una cursa que tenia la seua fi al Convent de Sant Francesc. Allí més de 500 persones estaven revoltes entre corredors, familiars i turistes que visitaven el castell. Este matí (diumenge 14 de març) estava al Convent en la més absoluta soledat. Mirava atentament la pintura que està a la Sala de Profundis de la Dansa de la Mort i em preguntava: Què ha passat en tal sols 7 dies? La crisi del coronavirus s’ha convertit en una pandèmia.

No és la primera, ni de bon tros, que es produïx al món i que afecte directament a les nostres terres. Este escrit tan sols vol donar unes pinzellades històriques d’algunes d’estes pandèmies i epidèmies per les que van passar les terres de Els Ports.

1.- LA PESTA NEGRA. Entre els anys 1347 i 1352 Tota Europa va sofrir una de les pandèmies més greus que s’han conegut: La pesta negra. Va ser una pandèmia amb una mortaldat impensable fins al moment. Tanta “temó” se li tenia que ací a estes terres se la coneixia amb el nom de “el foc del cel”. Des de la Península de Crimea i estesa pel Mediterrani pels mercaders va entrar esta malaltia per mig de les rates i les puces. La península espanyola va passar de 6 milions a 2´5 milions. Va morir entre el 60 i 65 % de la població. A Europa va morir una tercera part de la població, uns 30 milions d’habitants. A Morella hi han cròniques que diuen que n´hi havien de 5 a 6 enterraments diaris.

Apareixeran en el temps les pintures macabres de la Dansa de la Mort amb un clar significat: Deia La Mort als dansants: “Fui quod estis, eritis quod sum” (Jo he estat el que sou, sereu el que soc jo).

2.-PESTA DE 1649-50. Serà el nostre historiador Segura Barreda qui ens farà un relat clar d’esta pesta i les greus conseqüències que va tindre i la seua curació per la Verge de Vallivana (*)

En 28 de agosto de 1649 penetró la peste en Morella, sus estragos eran los más funestos. La muerte sentada en el carro del triunfo, apenas tenía víctimas que sacrificar, quedando la parroquia de San Juan reducida al número escaso de treinta parroquianos. Los pocos habitantes que en la Villa había acuden presurosos al Santuario de Vallivana, le ofrecen fervorosos un novenario de rogativa con procesión general, y al subirla para dicho objeto en el día 12 de diciembre del referido año, al punto mismo que entró María Santísima de Vallivana en Morella, no cayó enfermo alguno, convaleciendo todos que la padecían de modo que en 7 de enero de 1650, la Villa estaba totalmente libre.

Fent càlculs i mirant diferents historiadors, Morella que en 1650 podria comptar amb uns 2.250 veïns després de la pesta s’havia quedat amb 450 supervivents.

3.-PESTA DE 1672. Origen de les festes Sexenals de 1678. Tots sabem el relat de la curació de la pesta (1673) i la proclamació solemne 6 anys després del novenari en honor a la Patrona de Morella la Verge de Vallivana per la curació de la malaltia. Tan sols cal apuntar que a tots els efectes i amb les poques dades que tenim va ser molt més virulenta i greu la dels anys 1649-50. Seguim llegint el relat de Segura Barreda:

…Veinte y dos años después, en Agosto de l672, otra enfermedad contagiosa se desarrolló de tal modo que hizo estragos diezmando los pueblos y reduciendo algunas familias al estado lamentable de tener que cerrar las puertas, y obligándose a cuidar de los niños abandonados los Jurados y el Consejo. Nos quedan algunos apuntes de aquellos días y en ellos vemos pintado el desaliento y consternación de los morellanos.

4.-CÒLERA DE 1855. Tota la comarca dels Ports a l’igual que la resta d’Espanay va sofrir a l’estiu de 1885 una forta epidèmia de còlera. Les dades estadístiques oficials que hi han al Boletín de Estadística Sanitario- Demográfica. Cólera morbo asiático en España durante el año 1885, ens indiquen que a Morella la malaltia va començar el 4 d’agost i va acabar el 18 de setembre, afectant a 380 persones i morint 220 persones (el 3´06% de la població). 118 dones i 102 homes. Va haver dies que morien de 8 a 10 persones com conste al registre civil, o com puntualment publicaven els rotatius madrilenys El Liberal, El Imparcial,…

Altres poblacions de la comarca van sofrir esta greu malaltia minvant considerablement la seua població: Castellfort, 131 morts (7´98% de la població), Forcall, 65 (3´32%), Sorita, 46 (3´30%), La Mata, 29 (3´58%), Villores, 20 (3´68%), Ares, 18 (0´96%) i la Pobla de Benifassà, 15 (2´34%). A estes dades cal afegir les de Cinctorres 32 i Vilafranca 40. Estem parlant d’un total de 616 morts. Pobles de terres veïnes tampoc es van lliurar d’esta epidèmia: Sant Mateu, 394, Vinarós, 809, Castellote, 785, Alcanyís, 1.339…

5.- “LA GRIPE ESPAÑOLA” 1918. Fa poc més de 100 anys, en els últims mesos de la Primera Guerra Mundial, el món es veurà afectat per una epidèmia – pandèmia- que prendrà el nom de “gripe española”, encara que res tenia d’espanyola. No se sap bé on va començar (al contrari del cornavirus), però va arribar a altres països abans que a Espanya. A l’igual que les altres pandèmies i epidèmies també va arribar a estes terres amb molta virulència i mortaldat. La mortalitat arreu del Món es baralle en uns 50 milions de morts, sent la catàstrofe humana més gran i greu de tot el segle XX. Molt més que les guerres que tants de morts van causar.
A Morella, i mirant el llibre de defuncions del registre civil, tan sols entre octubre de 1918 (el mes més virulent amb 38 defuncions) i gener de 1919 van morir 64 persones de totes les edats.

Com he dit al principi sols he volgut donar unes breus notes d’història d’algunes greus malalties que en el temps ha sofert Morella i la Comarca Els Ports. Ara tenim un repte molt gran i greu amb el nou i desconegut virus del coronavirus. L’home, l’ésser humà es pense que és tot poderós, omnipotent, que no n´hi ha res que puga amb ell. Tot ho domine, tot ho controle, tot està baix el seu poder,. i arriba un virus, un virus i pose “en jaque” a tota la Humanitat, a tot el poder de totes i cada una de les grans superpotències mundials. El virus no sap de fronteres, de rics i pobres (menys mal!!!), de blancs i negres, de grans i menuts, de,… Si este greu problema del coronavirus – del qual ens eixirem, encara que costarà i portarà molts sacrificis – ens ha d’ensenyar alguna cosa és la insignificança de l’ésser humà i lo poqueta cosa que som.

Dilluns 16 de març. Avui el balanç del coronavirus (que desgraciadament anirà en augment dia a dia) és: A Espanya: 8.000 afectats, 293 morts. A la resta el Món (140 països): 6.600 morts,170.000 afectats i 77.260 curats.

(*) Agrair la informació i dades de Pep Querol en el seu treball inèdit: “Reflexions al voltant dels orígens del Sexenni”.