In memòriam: a José A. Amela

El dia 11 de febrer, ha fet 5 anys, ens deixava l’entranyable amic José Agustín Amela. I el record d’ell, no sols avui al cinqué aniversari, em volte cada dia per la nostra estimada Morella. Llocs tan entranyables com l’alameda, el placet de l’església, el convent de Sant Francesc, el castell i qualsevol lloc del terme em recorden a ell. Llocs on xerraven de tot, del diví i del humà. I jo quasi sempre escoltava. Moltes anècdotes i vivències tinc d’ell personalment, i moltes en venen al cap en estos moments. Ell va ser el primer que em va donar faena per donar classes d’història quan era el director de l’Institut de Morella. Corria l’any 1984-5. Quan ha plogut, José Agustín!!!. Des d’allí va naixer una llarga amistat que va perdurar fins la seua mort. Tants records, tantes vivències, estimat José Agustín!!!

Però ací en este curt escrit tan sols te vull recordar i que te recorden tots aquells, que com jo, t’estimaven i t’apreciaven. Ningú mor del tot mentre una persona el segueix recordant.

José Agustín Amela, l’any 2015 a l’Alameda de Morella

No vull, ja se va fer en el seu dia, fer un llarg reconte de tot allò que vas fer i del que vas ser. Crec que ja se sap. Avui, tan sols vull tornar a escriure unes lletres teues , bellíssimes, que vas escriure un dia quan tornaves a Morella des de Torre Miró. I també tornar a recordar el poema de Martí Pol que vaig llegir el dia que es va inaugurar l’estació del temps de l’Alameda.

Un dia xarrant un poc de tot, com tantes vegades fèiem, em vas dir que: “No sé a quí tinc que donar-li les gràcies per haver nascut a Morella, però ho faig tots els dies”. Jo també José Agustín, amic meu.

Els orígens
Els qui, covardament potser, sobrevivim
i els altres, els audaços,
compartim el mateix espai d’història.
Tot giravolta i creix, i la pedra i el llamp,
l’arbre i la llum proclamen una sola
dimensió de vida.
No hi ha mesos cruels. L’aigua que esborra
la petjada solemne de l’heroi
fa revenir les fonts i fecunda la terra.
Amb el bon temps esclaten els colors
i tornen al seu niu els ocells migratoris.
Mudem silenci en or, els anys faran la resta.
Que ningú no renegui els seus orígens.