El Privilegi del Lligallo de Morella (1271)

Dimarts, 16 de març de 2021
  • Vicent García Edo

Tot i que la documentació d’època arribada fins els nostres dies és minça, hi ha indicis més que suficients per saber que des de poc després del pas de Morella a mans de cristians, cosa que va ocórrer els primers dies de l’any 1232, una part important dels nous pobladors farien de la ramaderia la seua principal activitat econòmica. Res de nou, en realitat, ja que en temps dels musulmans també ho era, com es desprèn de la cita sobre percepció del dret d’herbatge per les pastures, documentada en la carta de delimitació del terme general de Morella, escrita al mes de febrer de 1232 per manament de Blasco de Alagón.

Els anys immediatament posteriors Morella va anar creixent a l’empara de la carta de poblament de 1233, que permetia la instal·lació de cinc-centes cases de cristians a la vila i els hi facilitava l’assentament. A la mort de Blasco de Alagón, ocorreguda l’any 1239, Morella va tornar a formar part del patrimoni reial i, com per aquell temps el nombre d’habitants devia ser prou alt i molt important l’activitat ramadera, ben aviat va ser necessari efectuar la regulació de les pastures.

Segurament a petició del consell municipal de Morella la reina Violant, esposa de Jaume I i senyora de Morella per la donació que en concepte d’arres li havia fet el seu marit, amb data 10 de gener de 1242 va respondre concedint un espai ben concret dins del terme general en concepte de devesa, on només pogueren anar a pasturar els ramats dels ramaders de la vila i aldees de Morella. El privilegi diu de manera explícita que atorgava l’ús exclusiu de la muntanya o territori de Vallivana i Salvassòria, no tant sols per portar a pasturar els ramats sinó per fer ús de la llenya i també per a caçar.

L’any 1244 Morella i altres importants castells valencians va passar a mans de l’infant Pere de Portugal, com a resultat d’una permuta que li va fer el rei Jaume I per poder recuperar Mallorca, que pertanyia a l’infant. Entre 1244 i 1247, durant el temps de govern de l’infant, aquest va donar un fort impuls a l’economia morellana, amb la promulgació d’un privilegi actualment perdut però conegut per referències indirectes, atorgant la celebració d’una fira anual, origen de l’actual, el que vol dir que aquesta té una antiguitat almenys una dècada superior a la considerada habitualment.
Morella va tornar a mans de Jaume I l’any 1254 i pocs anys després, el 6 de març de 1257 i donant un pas més endavant en la seua consolidació com a vila principal en el límit nord-oest del regne de València, el rei li va atorgar que poguera disposar d’un espai delimitat, on es celebraria el mercat setmanal i la fira anual, document que a voltes s’ha interpretat com a punt de partida d’ambdues activitats econòmiques, però en realitat ja s’efectuaven totes dues des d’uns quants anys abans, com acabem d’assenyalar respecte de la fira i, pel que fa el mercat, tot i que no coneixem el document equivalent, la lògica diu que també es celebraria des de ben aviat, per raons de mera subsistència.

L’activitat ramadera en general generava un tràfic continu dels ramats i, com és natural, de tant en tant algun cap de bestiar es perdia i en molts dels casos algú se’l trobava però no se’l podia quedar. És probable que els primers temps d’activitat ramadera a Morella sota domini cristià això es poguera resoldre d’una forma més senzilla però, amb el pas del temps i la multiplicació de casos de bestiar mostrenc (sense amo conegut), es degué fer necessari prendre altres mesures per garantir als seus propietaris que pogueren recuperar-lo.

El dia 16 de març de 1271, a València estant, el rei Jaume I va promulgar un privilegi en virtut del qual donava llicència al consell municipal de Morella, perquè poguera fer ‘Lligallo’. Aquesta paraula té, almenys, dos significats, tot i que al diccionari iniciat per Antoni Maria Alcover ara fa més d’un segle, tan sols se’n recollia un, el de camí ramader, és a dir, una faixa de terreny comunal per on passaven els ramats de bestiar. Desconeixem les raons per les quals a l’hora de recollir les dades per al Diccionari s’ignorara la referència al lligallo, com assemblea de pastors (amos o criats) amb un tribunal per resoldre els conflictes, institució que no era exclussiva de Morella, ja que també va existir a altres pobles de dins i fora del regne de València.

Va ser José Segura Barreda qui al volum primer de la seua obra titulada Morella y sus Aldeas, publicada en 1868, va dedicar un xicotet capítol (pàgines 220-223) a tractar del Lligallo de Morella i inclús va incloure una litografia on es representava una sessió del seu tribunal. Haurien de passar molts anys fins que en 1925 Joaquim Tuixans va publicar al Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, un article titulat El Tribunal del Lligalló a Morella, basat en part en el treball de Segura y Barreda i prenent com a referent documental una versió impresa l’any 1515 del citat privilegi de Jaume I, inclosa a l’edició del Llibre de Privilegis de la Ciutat y Regne de València (més conegut amb el nom de Aureum Opus), un exemplar del qual es conservava en aquell moment a l’Arxiu Municipal de Morella. Aquesta edició transmet una bona transcripció del text, tot i que tant el senyor Tuixans com el senyor Segura Barreda diuen que és de 1270, per desconeixement de la forma d’interpretar el calendari a la segona meitat del segle XIII. Serà Ferran Valls Taberner qui el dataria correctament, quan l’any 1926 i amb motiu d’una llarga estada forçada a Morella, va publicar un opuscle de quinze pàgines i contingut molt desigual, titulat El Tribunal del Lligalló de Morella, en el que aportava poques novetats al tema, però descobria l’existència d’una còpia manuscrita del privilegi, conservada a l’església arxiprestal.

Sobre el funcionament del tribunal del Lligallo s’han pronunciat en un sentit més o menys semblant els tres autors que acabem de citar, raó per la qual a ells remetem als interessats, ja que són obres fàcils de trobar: la primera per haver estat publicada a Morella i reeditada a finals del segle XX i, les altres dues, perquè estan digitalitzades i són accessibles a través d’Internet. Tot i això, no semblaria raonable concloure aquest breu discurs, si no férem alguna nova aportació al tema i, per això, hem pensat que el més útil seria oferir, al final d’aquestes pàgines, una revisió i traducció del llatí a la nostra llengua del Privilegi del Lligallo, feta a partir de la citada edició impresa de l’any 1515, per ser més fiable que la manuscrita, ja que hem detectat errades de certa importància a les edicions existents que convenia corregir.

El contingut del Privilegi del Lligallo de Morella és senzill i breu. S’estructura en cinc articles o clàusules que, de manera resumida, diuen:
1). El rei donava llicència al consell municipal de Morella per poder celebrar l’assemblea del Lligallo dues vegades a l’any: el tercer dia de Pentecostès i el dia de la festivitat de Sant Miquel. Això significa que el municipi no tan sols convocava sinó que també era competent per a nomenar els membres del tribunal del Lligallo.
2). Establia l’obligació d’acudir al dia i lloc de la celebració a tots aquells que tingueren ramats pasturant pel terme general de Morella, be foren propietaris be foren els seus pastors, aportant tot el bestiar mostrenc i establint una pena de deu sous als infractors, pagadora a la batllia de Morella i a benefici del rei.
3). El ramat mostrenc es retornaria als propietaris francament i sense impediments. Cas que algú ocultara ramat mostrenc i no el portara al Lligallo, restituirïa el doble i a més pagaria una sanció de seixanta sous.
4). Si al Lligallo s’aportara ramat mostrenc i no apareguera el seu amo, es guardaria fins la propera celebració de l’assemblea i, cas que tampoc es descobrira el propietari, dit ramat seria del rei i el tindria en nom seu la batllia de Morella.
5). Anualment el batlle de Morella elegiria una persona idònia per a assegurar el compliment de tot el que anteriorment havia estat dit, la qual abans de començar l’exercici del seu ofici hauria de jurar que ho faria bé i fidelment.

A voltes es sol confondre l’antiga figura del batlle amb la de l’actual alcalde, quan en realitat no té res a veure. El batlle, en aquest cas el de Morella, era el representant del rei i tenia com a missió principal la defensa dels interessos de la corona en la població, però no podia intervindre directament en la política del consell municipal, tot i que a voltes hi havia interferències entre ambdues institucions, per a la solució de les quals s’acudia directament al rei.

La història del Lligallo de Morella va nàixer amb aquest privilegi i va tindre una durada molt llarga, tot i que conservem molt poca documentació degut a les destruccions i pèrdues de l’Arxiu Municipal de Morella, ocorregudes al llarg dels segles. El final d’aquesta institució es va produir, segons Joaquim Tuixans, a conseqüència d’una Reial Ordre dictada el 16 de febrer de 1835, és a dir, durant la minoria d’edat d’Isabel II. Quan la llegim podem saber que es va dictar per abolir el tribunal d’excepció del Honrado Concejo de la Mesta castellana i, per afinitat, també van quedar abolits els tribunals dels lligallos existents al regne de València, ja que des de la implantació del dret castellà al Regne de València, amb la promulgació del Decret de Nova Planta de 29 de juny de 1707, els valencians seguíem el seu mateix camí.

L’any 1835 José Segura Barreda tenia vint anys, suficients per haver conegut d’una manera més o menys directa l’existència i la mecànica de les assemblees del Tribunal del Lligallo de Morella o, si no tant, per haver pogut recollir anys després dades suficients d’homes majors de l’època coneixedors del seu funcionament, que després li van servir per plasmar-ho en forma literària a les pàgines de la seua Història de Morella, gràcies a les quals la institució del lligallo morellà ha romàs més viva que si només haguera arribat a nosaltres a través del text del privilegi de Jaume I.

Privilegi del Lligallo
de Morella

“Sàpien tots que nós, Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, [de Mallorca], de València, [comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller]; per nós i els nostres us concedim perpètuament a vosaltres, el consell de Morella i tots els homes de les aldees i els llocs dels seus termes, tant els nostres com els que són dels ordes i dels cavallers, que pogueu fer Lligallo en terme de Morella, el qual s’haurà de celebrar dues voltes a l’any, una vegada el tercer dia després de la festivitat de Pentecostès, i l’altra el dia de la festivitat de Sant Miquel de setembre.
Estan obligats a anar al lloc on es celebre dit Lligallo, dins del terme de Morella, tots aquells que tinguen o hagen els seus ramats pasturant pels térmens indicats, o hagen d’enviar els seus pastors, portant amb ells el bestiar mostrenc o perdut que tingueren. Tot aquell que no vinguera els dies assenyalats per a la celebració de l’esmentat Lligallo, o no enviara els seus pastors, tal com s’ha dit, haurà de pagar i donar a nós, o al batlle de Morella en nom nostre, una pena de deu sous.
També establim que el bestiar mostrenc o perdut que es porte a dit Lligallo sia retornat francament al seu propietari, sense cap impediment. En cas que hi haguera algú o alguns que tingueren bestiar mostrenc i no el portaren a dit lligallo, com ha estat dit, i d’açò foren posteriorment convictes en haver estat trobat entre el seu propi ramat el bestiar mostrenc, restituesquen el doble del que fóra, i hagen de pagar a nós o a l’esmentat batlle en nom nostre, seixanta sous de pena.
En cas que a la celebració del Lligallo es portara bestiar mostrenc o perdut i el seu amo no haguera acudit i tampoc se sabera qui era, s’hauria de guardar manifestament fins la immediata següent celebració d’eixe Lligallo i, si en la nova celebració tampoc no vinguera l’amo, en aquest cas tal bestiar siga nostre i el tinga el nostre batlle de Morella o el seu lloctinent en nom nostre.
A més stablim, volem i us concedim a vosaltres, que el nostre batlle de Morella, amb el parer del consell de Morella, elegeixca anualment una persona idònia que per ell mateix dispose sobre tot el que ha estat dit, ho recullga, ho faça observar tal com s’ha dit anteriorment, i que jure que exercirà bé i fidelment en la gestió de tot l’anterior.
Donada a València el 17è dia abans de les calendes d’abril de l’any del Senyor M. CC. LXX.” [En còmput actual és el dia 16 de març de 1271]

Vicent Garcia Edo
és professor de la Universitat Jaume I

Directe