Ecologisme? Bellesa? Salut? Potser algun dia

Des de fa pocs anys ens està agafant l’estranya mania de podar els arbres ornamentals abans que els caiga la fulla. Enguany a principis de novembre ja començava la per desgràcia habitual desmotxada dels plataners (els que millor ho aguanten) i altres arbres que passen a ser un esquelet de troncs que l’únic que significa és un ésser viu patint i clamant al cel fins que algun dia a algú li agafe per fi el coneixement. Realment no sé si hi ha alguna raó de pes o pesa més posar llums de Nadal. Molta gent es pensa que això és el normal, inclús que és el més sa, i es diu que ho demostren brotant com bojos a la primavera. Bé, aquesta brotació més bé significa un desesperat intent de traure vegetació per poder fer la fotosíntesi i mantenir la seua estructura en vida que un acte de ‘salut’.

Això no és nou -i ja no parlo solament de podes prematures sinó d’elles en general- i els exemples són patents, fa 2 o 3 anys -no recordo exactament- es va decidir per imperatiu del destí que s’havien de podar les falses acàcies situades en l’estacionament de baix de la guarderia o les de l’entrada del pàrquing de “la llengua” al mes de setembre. Quin fou el resultat? A la primavera arbres morts, i els vius amb greus problemes per fer brotar rames dels seus troncs. O perquè no parlar de les tres majestuoses que ens hi queden al placet de l’església o l’abans preciosa del portal de la Nevera. Propet vam estar de perdre-les després d’una tala indiscriminada en què l’astral i la motoserra van actuar molt més del que calia, això sí, de moment aquest any no les han tocat, que seguisquen així…

Però perquè no s’han de podar aquests arbres tan aviat? O millor dit. Perquè no s’han de podar els arbres quan i com no toca? Molt senzill. Les plantes, essencialment les de fulla caduca, ralenteixen o paren la seua activitat a l’hivern, per tant, si se li realitzen múltiples ferides -algunes de consideració perquè es talla el que no s’ha de tallar-, aquestes no es podran cicatritzar fins a la primavera, que és quan torna l’activitat en l’arbre. Que passa mentrestant? Aigua, fred, infeccions, bacteris, fongs… diverses malalties van malmetent l’arbre fins que un dia ens queixem de què els plataners de la costa de Sant Joan estan plens de puó o que els de la plaça Colon tenen fongs, de que els xops es podreixen per dintre, de què les acàcies s’estan morint -i tenen una pinta horrible- o de què els desmais toquen les rames a terra… De aquellos barros estos lodos.

Respecte al que fa a la salut de les plantes podríem seguir parlant perquè les escenes d’arbres mutilats convertits en troncs i monyons són excessivament habituals. També ens podem preguntar el perquè l’any passat es va decidir per designis de la divina providència que els majestuosos desmais o ‘sauces llorones’ havien de passar a representar una obra fúnebre en compte de l’espectacle verd d’abans i perquè aquest any han tingut tants de problemes de salut inclús alguna mort. Per no parlar de l’ombra, era el pàrquing més apreciat -el de baix la guarderia-. Els gegantins desmais feien ombra a l’estiu. Feien…

Però pel que fa a la bellesa no acabaríem mai, dels desmais ja n’hem parlat però podem fer-ho dels xops. A veure. A qui se li ocorre agafar un xop i podar-lo com si fos un plataner? És que el que ha manat aquesta feina realment es pensa que aconseguirà un arbre pla? I realment pensa que això beneficia a algú? Doncs sento opinar que no, que un xop ha de seguir sent un xop i créixer recte com també els àlbers blancs, i que una carrasca ha de tindre la forma de bola que té sempre i no l’horror de les del portal de Sant Mateu o alguna de l’albereda que se’ls va ocórrer decapitar l’any passat. Un desmai ha de tindre la forma de paraigua, tan apreciada en els llocs on els donen un certificat de viles en flor i s’ho creuen i treballen perquè els donen un altre i no es dediquen a tallar, tallar i tallar. I tots els escocells buits, o pitjor, reomplits amb formigó que ja marca que no es pensa plantar cap arbre més allí. Podent fer les coses bé, que sabem fer-ho, perquè les fem malament?

Es pot podar? Sí. S’ha de podar? Depèn. Cal fer-ho sempre? No. S’ha de fer en totes les espècies igual? Evidentment que no. Si no després ens passa que podem mal un any 2018 els tres oms de davant de l’escola municipal de música i en 2019 ja talem de soca-arrel un dels exemplars -i per cert amb un tamany ja considerable- perquè amb la poqueta força que li van deixar no ha pogut superar la terrible grafiosi que està tornant a atacar les nostres terres.
Finalment, i ja sense conéixer la realitat -ho apunto perquè els operaris llueixen aquests equips-, no sé si és l’oportú que les brigades forestals d’emergència es dediquen a podar els arbres de qualsevol localitat. Potser no s’haurien de destinar a tal efecte sinó a netejar els nostres monts…