A Xiva, fa 472 anys, ja s’escrivia com ara al Whatsapp

Molts lletraferits s’escandalitzen quan veuen com els joves (i no tan joves) maltracten la llengua, siga quina siga, quan es comuniquen entre ells per les xarxes socials. On es nota especialment és en la molt popular xarxa de missatgeria ràpida de Whatsapp; a la que estem gairebé tots vinculats. El motiu és poder escriure de pressa i amb el menor espai possible, i això s’aconsegueix escurçant el text i “menjant-se” lletres; o també fent servir dibuixos preconfigurats, les populars emoticones. Posaré alguns exemples de ben segur coneguts per a la gran majoria de lectors d’aquest article. No cal escriure la paraula “també” quan ho pots fer posant “tb”; o “pq” en lloc de “perquè”; o “mb” en comptes de “molt bé”. Una de les que més m’agrada és la que va popularitzar, entre la colla de Xiva, la Paula Dealbert de ca Pantorrilla, barrejant lletres i número, “b7s” que vol dir “besets”, i a la que ella hi afegeix sempre la simpàtica cua, ara sí, ben escrita, “de mel i romeret”. Si afegim l’ús de les emoticones (dibuixos simples) per expressar aprovació, emocions, sentiments, distingir animals, vehicles i tota mena de coses i activitats, aconseguim textos molt i molt breus plenament intel·ligibles.

Bé! I ara us preguntareu a què ve el títol d’aquest article. Doncs molt senzill! Imagineu-vos a un aprenent de picapedrer romà, o xivatà (per centrar el tema), on el mestre li fa encabir una “parrafada” en un tros de pedra mínim. El noi de ben segur li diria “Què ús heu begut l’enteniment? Això no hi cap, i a més, porta molta faena i eixirà car.”, i a força de repetir-ho, els antics, van trobar la solució… Ens menjarem lletres, que també ho entendran! Va dir el mestre… Ús sona?

Doncs a Xiva, al carrer Major, en tenim la prova. Sobre la porta de ca Soldevila, actual casa de la família Sabater del mas de Patró, abans de Julio Sebastià, hi ha una inscripció medieval, en llatí vulgar, amb el dibuix d’un monjo resant el rosari… Ara diríem que consta de dues parts: el missatge i l’emoticona.

Com podeu veure a la foto, el text, repeteix unes ratlletes al damunt. Aquí el picapedrer ens avisa que falten lletres, i que nosaltres mateixos els hi hem d’afegir per entendre el significat complet del missatge (Ep! Això el Whatsapp no ho fa). Aplicant aquest avís implícit, ara ve la feinada de saber que hi diu.

Quan vaig preguntar a la gent gran de Xiva si en coneixien el significat, ningú me’n va saber donar raó, i això, em va picar la curiositat. Amb els minsos coneixements de llatí que vaig aprendre a l’escola de petit, i el diccionari Sopena que encara conserve d’aquells anys, em vaig endinsar en el text. Va caldre, però l’ajuda d’una bona amiga, professora de llatí, per acabar de lligar caps.

A la línia superior hi diu Jesus Christi… Fàcil, sembla que anem bé! La línia inferior consta de dues informacions, la primera indica l’any 1551, aquí hi ha, però, qui podria pensar que es tracta de l’any 1552, nosaltres optem per la primera opció. La segona informació la dona el dibuix de la creu i l’home (monjo, religiós…) agenollat amb el rosari, ens avisa que hem de resar o que hom resa. En aquest cas estem davant d’una emoticona prou explícita de l’època.

La que ens ha costat més de desxifrar és la línia del mig, on tot i visualitzar clarament els caràcters, la traducció no és fàcil. Segons la nostra interpretació, hi diu: Laus Tibi Fano. Que voldria dir: Glòria a tu (o de tu) en aquest lloc sagrat, o, també, possiblement: Glòria a tu en aquest temple, o, més senzill, et lloem en aquest temple. “Laus tibi” és una frase molt utilitzada en textos religiosos en el sentit de glòria, alabança o lloança i “fano” significa lloc consagrat o lloc sagrat, i en molts textos es tradueix com a temple, tant en sentit real com metafòric. En llatí culte o clàssic s’escriuria “fanum”. Hi ha una ratlleta sobre AS, una altra sobre TIpi, i una altra sobre FAO. Aquestes ratlletes conegudes amb el nom de titlles, són un símbol d’abreviatura. Antigament, la titlla o les titlles, es feien servir en els textos escrits quan es deixava d’escriure una lletra. Seria com el cas de la ñ castellana que antigament s’escrivia nn. La paraula llatina “anno” va derivar en castellà a ser “año”, afegint la titlla i estalviant una n. Aquest mateix so, en valencià, es representa amb el dígraf ny (any, parany, enyor, peanya…) i en francès gn (cognac), però sense titlla, ja que no ens mengem cap lletra. A l’època medieval la titlla es fa servir molt amb l’objectiu d’estalviar paper o, en aquest cas, pedra; així doncs, la primera titlla estalviaria una u i seria LAUS, la segona ratlleta estalviaria la i de TIpI i la tercera la n de FANO. Per altra banda, assignaríem el signe p al so de B. Així doncs, llegiríem:

Jesus Christi (Jesucrist)
Laus Tibi Fano (et lloem en aquest lloc sagrat)
1551

La procedència de la inscripció pètria sobre la porta de ca Soldevila, no queda clara: alguns apunten al fet que podria ser originària de l’antic cementeri, que és una possibilitat, ja que aquest és un lloc sagrat; o també d’un temple o convent, potser del temple dels Nacaretos (un altre dia en parlarem); o molt probablement de la mateixa casa (segurament regentada per religiosos), que era utilitzada com a hospital i els seus bancals com a cementeri. La polèmica resta oberta.

Au! Ja podem seguir interactuant i xerrant amb el Whatsapp, però que quede clar que no som tan moderns com ens pensàvem.