La trufa busca tornar a arrelar als Ports

La trufa negra, Tuber melanosporum, ha estat un producte gourmet i solidari. Creixent en les terres més pobres, ha ajudat a complementar les rendes de llauradors i ramaders durant moltes dècades al nostre territori. Però això és el passat. La trufa silvestre s’ha esquilmat. Se’n va traure molta de les nostres muntanyes, convertint el mercat de Morella en un referent del País. Actualment, però, són testimonials les truferes naturals que continuen produint cada any.

En altres zones de la Comunitat Valenciana, especialment a l’Alt Maestrat i l’Alt Palància, s’ha apostat fort en els darrers anys per les plantacions de carrasques micorritzades. A la comarca dels Ports, n’hi ha, però menys. Les males experiències amb comercialitzadors de plantons que no van funcionar, la meteorologia i el fet que el sector primari es va decantar més per la ramaderia extensiva, dedicant terrenys a pastures, han provocat que aquesta zona, que va ser capdavantera en la producció de la trufa negra silvestre, s’haja quedat darrere. Així explicava la seua experiència en la taula dedicada a la trufa en la Fira de Morella.

La situació, però, sembla que es pot revertir. La confiança entre el sector va en augment, ateses les experiències d’altres zones, les noves investigacions i els tècnics formats i informats que acompanyen en el camí els nous inversors. El que passa en l’actualitat és que la terra bona ha augmentat molt el seu preu, i muntar actualment una explotació de Tuber melanosporum requereix molt de capital. És un dels handicaps que remarcava Enrique Romero, enginyer de montes i expert truficultor.

Però no sols això: sovint, quan es vol pagar, ja no es troben terres bones per al cultiu. L’expert truficultor també apuntava altres entrebancs amb què es troben els qui es dediquen a aquest cultiu. La plaga de l’escarabat n’és un dels més destacats. A l’hora de decidir-se, també cal tenir en compte poder comptar amb aigua a la finca. En els darrers estius s’ha hagut de regar més que mai. Finalment, també parlava d’exigència. La truficultura, segons apuntava, requereix dedicar-s’hi a temps complet.

En l’actualitat, gràcies a les plantacions, la Comunitat Valenciana és una de les principals regions productores de trufa negra. De mitjana, sol produir uns 5.000 quilos per campanya. Hi ha al voltant de 1.800 hectàrees inscrites i unes 1.500 reben ajudes de la PAC. I és que des de l’any passat, 2025, el cultiu de la trufa a la Comunitat Valenciana està considerat oficialment com a activitat agrícola i no forestal, i això facilita el seu desenvolupament i gestió.

Hi ha alguns inconvenients i algunes reivindicacions. Els truficultors reclamen més protecció de les administracions al seu producte final. A l’hora de l’etiquetatge, hi ha hagut i encara hi ha molt d’engany. Aquesta passada primavera, el Ministeri va aprovar una resolució que dicta que el terme «TRUFAT» sols pot aparéixer en l’etiquetatge si la trufa utilitzada roman en el producte final, però no deixa clar que haja de destacar la classe de trufa i la seua procedència.

Malgrat tot el que s’ha de millorar en aquest tipus de cultiu i la seua comercialització, tots els experts convocats a la taula de la trufa van coincidir que la trufa té futur. Per moltes plantacions que hi haja, la demanda continua superant el producte que ix al mercat i aquest encara es pot ampliar. Això sí, a l’hora d’emprendre, la recomanació és anar de la mà de tècnics i tenir clar que el cultiu requereix professionalització i dedicació.

La taula, una de les activitats complementàries de la Fira de Morella d’enguany, va estar conduïda per l’investigador Sergi Garcia i va comptar també amb Juanjo Garriga, de Conserves de Trufa; Gerar Llorens, director de compres de Laumont, i Iñaki Aldrey, cap de cuina d’Atempo by Jordi Cruz.