Mobilització front als projectes de les multinacionals de l’energia als Ports
El 25 de març a Cinctorres
Dues línies de Molt Alta Tensió (MAT), una macroplanta fotovoltaica i 44 nous aerogeneradors de 180 metres d’alçada. Este és el futur que les multinacionals de l’energia han decidit per a la comarca de Els Ports amb el vistiplau del Ministeri per a la Transició Ecològica del govern espanyol i la Generalitat Valenciana, que ja han atorgat els permisos ambientals pertinents perquè multinacionals de l’energia puguen dur a terme aquests macroprojectes.
Amb aquest escenari la comarca dels Ports ara es mobilitza per a intentar evitar que aquesta terra acabe desapareixent com apunten des de la plataforma de No a la MAT. Per això aquest dissabte Cinctorres viurà una completa jornada reivindicativa per tractar com ens afecta la implantació d’energies renovables.
Una jornada que també portarà diferents actes lúdics per acompanyar una reivindicació contra el mal que fa el model de macrorenovables i l’ordenació del territori feta des de les grans multinacionals.
Els organitzadors creuen que aquesta mobilització ciutadana ja està fent por a l’empresa que veu com la gent del territori es posiciona en contra del seu projecte. Per això creuen que Forestalia ha decidit oferir un bonus per pagar la llum als veïns de Portell, Cinctorres i Morella.
Des de la plataforma No a la MAT es critiquen aquestes plantes i línies per l’afecció al territori, però també el model energètic que és el que porta a aquest problema i a deixar a veïns com Maite indefensos davant una multinacional.
Actualment, i sense comptar amb aquests nous projectes, a la comarca de Els Ports ja es produeix el 31,2% de l’energia renovable del País Valencià amb 263 aerogeneradors, repartits entre els municipis de Morella, Castellfort, Vilafranca, Olocau, Portell i la Todolella. Si es fan les ampliacions dels parcs eòlics, les dos línies MAT projectades de Forestalia i Red Eléctrica i el macropolígon fotovoltaic de la Llècua i els Llivis les afectacions sobre el medi natural d’aquestes infraestructures superaria les 3000 hectàrees, l’equivalent a uns 4600 camps de fútbol, que passarien de tenir un ús agrícola i de pastura a sol industrial.
