Un conte de la Guerra de Successió de Carles Mengual

De tota la narrativa que tenen els Ports com a escenari de les seues històries, un dels contes més literaris -per l’estil, l’estructura i perquè juga amb el lector sense enganyar-lo ni tractar-lo d’estúpid- és una de les primeres històries del barceloní Carles Mengual (Barcelona, 1961-2005), ‘Mut de Valljonquera’, que havia guanyat el IV Premi de Contes Malvarrosa el 1981 i es va publicar en el recull de contes Coca-cola i Julieta (Editorial La Magrana) el 1988.

Mengual reinventa o recrea un episodi de la Guerra de Successió a Morella, en la lluita entre els botiflers, els partidaris de Felip V, el primer Borbó, com a successor a la corona espanyola, contra els maulets, els seguidors de l’Arxiduc Carles d’Àustria. Mengual recrea el personatge a partir de dues afirmacions contradictòries dels historiadors sobre un personatge misteriós que lluità a favor dels Àustria als Ports: el Mut de Vallfogona. Encara que no les citarà fins al final del conte, Mengual enfronta una frase d’Ortí Miralles a Història de Morella (València, 1964), «Y los miembros del forajido fueron colgados de las puertas de la ciudad, tras ser descuartizado», amb una altra que podria ser inventada, perquè no n’hi ha dades a cap biblioteca: Historia general de las guerras del Maestrazgo (Barcelona, 1780). El fragment, inventat o no, que cita Mengual és: «de entre todos aquellos combates formidables emerge la figura del Mut de Valljonquera, que entregó su vida por los pobres, como hacían los santos de la Antigüedad». Amb aquest plantejament, l’autor canvia de temps, de narrador i de persona perquè entenguem qui és el Mut sense explicar-ho. Potser perquè no ho coneixia o perquè li anava més bé a la seua història, el Mut de Mengual no és nascut a la Valljunquera del Matarranya sinó en un mas que es diu Valljonquera.

Segons Glòria Mengual, la germana de l’escriptor, l’autor va triar un tema morellà perquè la família havia passat set anys a València i allí Mengual havia fet un amic de Morella, de nom Jesús. Precisament, Carles Mengual va dedicar aquell conte a Jesús i a Llorenç -segons Glòria un segon amic de València, aquest procedent de Xàtiva.

A Jesús M.S., per tant, s’ha d’agrair un gran conte que comença així:

«El poble de Morella victoreja la tropa francesa que passa pels principals carrers de la vila. Pengen banderes i domassos dels balcons, on s’aboquen desenes d’homes i dones aclamant els soldats del capità Laurent. Els més exaltats llencen torxes enceses a les cases dels simpatitzants de l’arxiduc, per foragitar-los de les seves llars i escridassar-los, després, a les places: els maulets corren, el foc s’enlaira i la mainada fa rotllanes».

«Un escamot d’homes entra a la botiga d’en Maties Segura, el comerciant maulet de Morella, i cala foc als volums de la seva immensa biblioteca, aquells llibres que duen a la petjada del dimoni».

Per desgràcia, Carles Mengual va morir prematurament el 2005. Diuen que va deixar inèdita una gran novel·la, una obra molt avançada, però de tanta complexitat que els seus editors no van poder ordenar-lo com calia per ser publicat.