Tots els dies son 25N

El 25 de novembre ha estat des dels darrers anys una data significativa en el calendari. La majoria de nosaltres sabem que se celebra el Dia contra la violència de gènere. És una jornada (i un mes) marcada per actes de tot tipus: xerrades, teatre, cinema, obres plàstiques… Aquest any la programació del 25N, com no podia ser d’una altra manera, vindrà marcada per la Covid-19: una sèrie de mesures de seguretat s’hauran d’aplicar a les accions que es realitzen; mentre que segur que d’altres propostes hauran quedat en el calaix enguany per a un futur sense restriccions.

Tenir la voluntat de visibilitzar un problema social com la violència de gènere és necessari. Ara bé, no ens podem quedar en la celebració d’un seguit d’actes al llarg del mes de març i novembre per complir l’expedient. En els últims quaranta anys, la legislació ha canviat força a l’Estat espanyol. Els canvis socials, però, són més lents. Canviar els models, adquirits a través dels patrons i els rols que ens han emmirallat (i ens emmirallen) en la família, en el poble, en la televisió, en les xarxes socials… potser és un dels esculls més difícils de salvar.

Anem a posar mans en farina, per no quedar-nos només en un marc teòric hem consultat l’opinió i la visió de diferents especialistes que treballen a les nostres comarques. Per això en aquest article, intentarem posar el focus en l’ara i l’ací del camí que estem recorrent.

L’equip de Serveis Socials de la comarca, format per un equip de professionals interdisciplinar, en aquest cas Treball social, Psicologia de la intervenció social i Educació social, fa molts anys que treballen amb les cures intentant que les relacions interpersonals siguen sanes, és a dir, en el cas que ens ocupa acompanyar la dona en el procés d’empoderament fins a sentir-se forta per a deixar la relació de violència i poder denunciar i iniciar una vida lliure d’agressions. Anna García Monfort, Treballadora Social de Vilafranca i Coordinadora dels Serveis Socials d’Atenció Primària de la Mancomunitat Comarcal dels Ports, creu que en els darrers anys s’ha avançat pel que fa als serveis i la coordinació d’aquest. Per seguir millorant, creu que s’han de seguir reforçant els Serveis Socials d’Atenció Primària Bàsica i centrar els esforços en el treball coordinat amb els cossos i forces de seguretat, salut i sistema judicial per fer una tasca més efectiva en la detecció i l’atenció als ciutadans/es i dirigit des de professionals que treballen a la comarca i coneixen la societat del territori; contràriament, pensa que realitzar molts actes puntuals i disseminats, en molts casos, suposa molt d’esforç per tal d’organitzar-los i gestionar-los sense gaire repercussió social i seguiment d’aquesta incidència. A més, destaca el treball que es porta a terme amb els homes ja que darrerament s’estan implementant programes sobre les noves masculinitats.

Aquesta professional assenyala la cultura com una manifestació que pot conscienciar la societat, com va passar amb l’escenificació de «Moltes Veus femenines» a la tardor del 2013 a Vilafranca. Gràcies a la participació en aquest muntatge de la Rabera Eclèctica juntament amb algunes de les integrants de la banda de Vilafranca, Jahel Molina Ulldemolins, en aquell moment, una adolescent de la comarca que estudiava Batxillerat, manifesta que va fer que prenguera consciència de totes les violències a les quals estem sotmeses les dones dia a dia i que buscara la forma de fer activisme feminista o reduir les desigualtats en el dia a dia. Posteriorment, el Grau de Psicologia li va obrir les portes al màster en Psicologia de l’Esport i l’Exercici que, al mateix temps, li ha permès acompanyar la secció femenina del Villareal CF. Aquesta experiència directa amb l’esport femení li ha fet que prenga la decisió d’estudiar el màster universitari d’Investigació Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania. En ple procès d’aprenentatge, tant en un marc teòric com pràctic, té una llarga trajectòria professional per davant que de segur reverteix (i revertirà) de manera positiva en el nostre territori.

Més recentment, des de 2017, es va posar en funcionament la Xarxa Valenciana d’Agents d’Igualtat de la Comunitat Valenciana. La importància de les tres Agents d’Igualtat a la comarca dels Ports, és, en paraules d’Erica Domingo, Agent d’Igualtat de Vilafranca, definir els principals eixos d’actuació segons la realitat concreta i entorn rural dels municipis, sobre aspectes tan importants com la transmissió de valors igualitaris, la inclusió social de dones que es troben en situació d’especial vulnerabilitat, la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes, la conciliació de la vida, personal i familiar o el foment de la participació social de les dones, entre molts altres. També cal destacar, segons les professionals de la zona, que les tres Agències d’Igualtat de la Comarca: Morella, La Mancomunitat Comarcal Els Ports i Vilafranca, treballen de manera conjunta, i les actuacions tenen un enfocament transversal. Això fa que cada volta intenten implicar a més col·lectius. A més, es fa especial incidència en el treball en joves i centres educatius, pensant que l’educació és fonamental perquè es produïsca un canvi en el model construït de sexe/gènere.

Com tothom sap, els valors que transmetem a l’educació són fonamentals en el desenvolupament dels individus, per això hem volgut conèixer la visió d’un docent i persona vinculada a diferents associacions de la comarca. Les campanyes institucionals per afavorir la igualtat xoquen amb els models socials home-dona, assegura Jordi Marín i Monfort, amb què la joventut es bombardejada a través de la televisió, els mitjans de comunicació, les xarxes socials i la publicitat. A més, assegura que a partir de l’entrada a l’edat adulta, la participació en les associacions com pot ser el futbol, la penya taurina o els caçadors està més arrelada en el sector masculí de la població; mentre la dona queda més en un segon pla, normalment, a l’ombra de l’home.

Amb tot, a les comarques de l’interior, el sistema de cures, com afirma Anna García Monfort, pot ser un reclam per atraure persones nouvingudes o persones que han marxat i ara tenen la possibilitat de tornar sempre que els models de serveis de cures tinguen un grau d’innovació important i el número de professionals siga el més adient possible per tal de poder mostrar proximitat i eficàcia en el treball.

Queda clar que hem encetat un canvi social pel que fa a les relacions de parella. Els canvis socials comporten una transformació de mentalitat, arrelada al llarg no solament dels anys sinó també dels segles. Per tal de seguir endavant amb el camí encetat, com hem comprovat al llarg de l’article, cal coordinació entre els diferents sectors socials, a més, d’estar oberts a sacsejar altres conviccions socials que serveixen de base a allò heretat.