Tanca a l’eixir!

Amb idèntics i lamentables piulets reaccionaven, des del seu compte oficial de twitter, el Partit Popular i Vox després de que el representant d’Unidas Podemos, Pablo Iglesias, abandonés el debat que tenia lloc als estudis de la Cadena SER, davant del vomitiu comportament de Rocío Monasterio respecte a les amenaces de mort rebudes per Iglesias, Grande Marlaska i María Gámez. Cierra al salir! li deien. Minuts més tard de la seua publicació el PP esborrava el piulet amb unes gens convincents excuses de Pablo Casado adduint que ‘als debats s’ha d’estar’ quan, curiosament, la candidata popular, Isabel Díaz Ayuso, va declinar assistir privant la ciutadania d’escoltar les seues propostes.

Execrable comportament de la candidata de Vox a presidir l’Assemblea de Madrid qui se va saltar totes les línies roges del respecte i de les normes més elementals, a la vegada que essencials, de la democràcia. ‘Váyase a su pais’, entre altres exabruptes van ser algunes de les frases imperants contra Iglesias que se li van escoltar a la senyora Monasterio, qui no parava d’increpar-lo buscant el que no va aconseguir: que Àngels Barceló la expulsés a ella del debat.

En no retornar Pablo Iglesias a l’estudi, el candidat socialista, Angel Gabilondo, i la de Más Madrid, Mónica García, abandonaven també el debat mostrant la seua repulsa contra el deplorable comportament de Monasterio. El debat de la SER, i fet i fet tots els previstos en campanya, va quedar suspès. Edmundo Bal, candidat de Ciudadanos, va intentar evitar el que era inevitable i la seua cap de files, Inés Arrimadas, també en un piulet, parlava no sé quina cosa del centre del qual s’escora i fent al·lusió als extrems per justificar una ubicació que no acaba de tenir clara. No sé ben bé si és veritat allò que diuen que els extrems se toquen però el que sí que és cert que només un estira el braç.

Aquest incident es produïa el 23 d’abril, en portes de vàries commemoracions: en primer termini, el dia 25, Sant Marc, tenia lloc l’efemèride de la Batalla d’Almansa al 1707, de conseqüències infaustes per a la història i drets del nostre país. Eixe mateix dissabte es complien 47 anys des de que al 1974 esclatés, mai millor dit esclatar, la Revolució dels Clavells a Portugal. Per altra banda, el dilluns dia 26 es complien 84 anys des del fatídic dia en que la Legió Còndor bombardegés criminalment la població basca de Gernika. En definitiva, tres esdeveniments històrics sobre els quals no ens cal preguntar a quin bàndol s’ubicarien Rocío Monasterio i la seua formació.

El pròxim dimarts es celebraran les eleccions a l’Assemblea de Madrid i en mans de la seua ciutadania està el seu futur i com ha de ser aquest. En aquests moments no és qüestió de programes econòmics ni promeses electorals. No s’està parlant si un partit preveu una determinada autovia o un altre vol portar el tren a un determinat poble. S’estan jugant –ens estem jugant a tot arreu- la presència a les institucions d’aquells que volen dinamitar la democràcia, ensorrar-la des de dins. No és la primera vegada que passa en la història. No deixem que torne a ocórrer, açò va de democràcia! Tant de bo un Grândola Vila Morena per Madrid!