Retrats per a qualsevol document. L’historiador Josep Sánchez Cervelló

L’eminent escriptor Josep Pla, en el seu dia, va escriure unes biografies que portaven com a títol Homenots i unes de més petites amb el nom de Retrats de passaport. Els Homenots eren 60 importants personalitats del país. Aquest terme també el va utilitzar l’amic Xavier Garcia i Pujades, acreditat periodista i també escriptor, en Homenots del sud. Jo, ara, he volgut fer una cosa més modesta, però que pugui servir per poder retratar a qualsevol personalitat de Morella i de la comarca dels Ports, ja sigui fill del territori o que tingui una relació especial. A partir d’aquest moment, de quan en quan, en aquesta secció apareixeran les petites biografies de certs personatges sota el títol, Retrats per a qualsevol document.

El primer retrat serà el del senyor Josep Sánchez Cervelló, home físicament ben plantat i, com es pot veure en la fotografia, encara conserva un atractiu especial, que no s’ha esborrat des que era jove.

A part d’aquestes bones condicions físiques, aquest senyor és catedràtic d’història contemporània a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i, fins fa poc, degà de la Facultat de lletres. Pel seu treball ha estat distingit amb una gran quantitat de premis i l’any 2014 va ser declarat fill adoptiu per l’Ajuntament de Tarragona, ciutat on resideix, perquè l’historiador va nàixer a Flix l’any 1958.

La Wikipedia diu que el famós escriptor està interessat en: Transició democràtica portuguesa, Exili republicà espanyol, Terres de l’Ebre, Imperi portugués, Relacions entre Espanya i Portugal i Guerra colonial portuguesa. S’ha deixat, entre d’altres, el carlisme i el fenomen del “maquis”.

L’historiador sobre Morella i la comarca dels Ports ha escrit coses com aquestes:
“La primera vegada que vaig anar a Morella va ser amb els Amics de l’Ebre. Vam demanar a l’Ajuntament que ens deixessin la bandera del general Cabrera perquè fèiem a Tortosa una exposició sobre el general i el Carlisme. Crec que això degué ser pels voltants de l’any 1999. Morella em va fascinar. L’església, el castell, les vistes, l’estructura de la població, que s’empina com un xiprer a la recerca del cel.

Aquesta primera visita m’impactà, perquè havia estudiat el fenomen carlista i les vicissituds que tingué Cabrera en la Guerra dels Set Anys i vaig entendre la magnitud de la ciutat i la importància històrica que ha tingut al llarg dels segles.

Però, al marge del carlisme, Morella és important per la lluita guerrillera, fenomen que tingué una gran importància, perquè de fet suposà el despoblament de les masies i l’emigració de molts pagesos que es quedaren sense poder conrear les seves terres. El cas de l’actuació de la Guardia Civil per eradicar el que ells anomenaven bandolerisme, els permeté actuar amb tota la impunitat del món. I els sospitosos que queien en les seues mans eren torturats i executats, en molts casos sense justificació. Molts d’ells eren simplement republicans que no combregaven amb la dictadura de Franco. Entre els guerrillers més emblemàtics del sector hi havia el Cinctorrà, la Pastora, el Rubio, el Cedacero, Carlos el catalán, Grande… etc.

La màxima autoritat per acabar amb el maquis al subsector de Morella era el general Francisco Pizarro. Fou responsable del que avui en dia anomenem crims contra la humanitat i, a les seves ordres, el seu subordinat a Morella fou el tinent Mangas, artífex d’aquesta guerra irregular que planifica el general Pizarro i que convertí tota la zona en terra cremada.

A llarg del conflicte 84 masovers i llauradors de Morella i voltants van ser detinguts i torturats i alguns d’ells foren assassinats amb nocturnitat i traïdoria. D’altres es suïcidaren en no poder resistir els turments que els hi provocaren. Per posar un exemple podríem parlar del veí de Ràfels conegut com Chiquerita que la Guardia Civil ferí i després el feren desaparèixer mitjançant el que es coneix com llei de fugues. La Benemèrita, per la nit i amb l’excusa d’anar a localitzar dipòsits d’armament, prenia els detinguts i els soltaven en descampats, perquè correguessin. Llavors els tirotejaven fins que morien dessagnats. Entre els botxins hem de destacar al comissari Antonio Cano de la Brigada Político-Social i els sometents que la Guardia Civil aixecà als pobles mitjançant FET y de las JONS.Morella sempre ha estat molt receptiva tant amb el carlisme com amb el maquis. De fet aquestes dues històries han estat i estan en el centre de la vitalitat cultural i social de la vila en moltes ocasions “.

Amb aquestes coses tan interessants que ha publicat l’il·lustre historiador, crec que ens ajuda en gran manera a realitzar el seu retrat.