Reflexions per impulsar un canvi

Dintre dels actes organitzats el passat cap de setmana a Morella, tots ells amb un gran seguiment i molta participació, vam poder estar en un de caire més seriós però a la vegada formatiu. Es tracta del Cita a Morella protagonitzat per Ramon Adell, catedràtic d’Economia Financera, qui ens va oferir una interesantíssima i amena xerrada sobre el tema ‘L’economia i la vida després del Covid’.

Entre altres temes el catedràtic ens va parlar de com està desapareixent la classe mitja sobre la qual recau bona part de la fiscalitat, de com el 8,6% de la població compta amb el 85% de la riquesa o de com ha aparegut una nova classe social que són els pobres amb treball. Són gent que compta amb un lloc de treball però que a causa de la seua precarietat, tot i treballar, no arriben a final de mes i que estan entre els 11 milions de pobres per definició que hi ha a Espanya.

Ramón Adell també ens va parlar de com Xina ha passat, en poc més de 20 anys, d’un lloc discret en índex de PIB a ser el primer país destacat havent superat als Estats Units. Es compleix la màxima napoleònica del 1816 quan l’emperador francès va dir ‘Xina és un gegant que dorm, deixeu-lo dormir perquè quan la Xina desperte el món tremolarà’. Xina ha despertat i el món tremola a cada esternut dels xinesos.

Una altra reflexió que ens va fer Ramon Adell va ser la de que avui en dia tot va massa apressa, el que ara és actual por deixar de ser-ho en poques hores o dies, és tot tant efímer que ho és fins i tot el treball i la seua forma de desenvolupar-lo, hem perdut la passió pel treball. I feia menció a la desmotivació de la societat, especialment els més joves als quals va dedicar una bona estona del seu parlament. Advocava en la necessitat de buscar formules de motivació incidint en el fet de que les persones han d’estar al centre dels projectes i del treball, per a la qual cosa cal dignificar convenientment tots els llocs de treball.

La desmotivació del treball fa que molta gent, sobretot després del Covid, no vulgue desenvolupar treballs precaris i reivindicava que, especialment amb els joves, cal oferir possibilitats de treball però, a la vegada, possibilitats reals de creixement econòmic i hem de tenir la capacitat de motivar dignificant tots i cadascun dels oficis i llocs de treball. Arran d’això alertava que del desencant de la societat és el populisme el que sempre trau fruit i, no sols Espanya, Europa n’és un exemple.

Fent referència a la mancança de conductors per a la distribució de benzina al Regne Unit, també va dir que el Brexit no és l’únic culpable i que, en altres feines, pot passar el mateix a la resta d’Europa. De fet, aquesta setmana ens assabentàvem que la mancança de ma d’obra en la construcció pot fer perillar les inversions dels fons europeus i que empreses constructores espanyoles s’arrimen als centres formatius per intentar contractar joves que s’animen a treballar a la construcció.

Llàstima no saber-ho en la xerrada de Ramon Adell però el passat dilluns es donaven a conèixer els nous premis Nobel d’Economia que són David Card, Joshua D. Angrist i Guido W. Imbens, els quals han estat guardonats per les seues contribucions empíriques a la economia laboral. Cal destacar que entre les conclusions dels seus estudis, entre d’altres, està la de que l’augment del salari mínim interprofessional no ha afecta negativament en l’índex de l’atur. Per a reflexionar!