Puntada sense fil

Una dita molt vella que ve dels nostres majors és la que parla de ‘no donar puntada sense fil’, amb ella es fa referència a tota persona o grup que pren una decisió amb un objectiu ben calculat i premeditat. Fins aquesta setmana molta gent ha qualificat d’inútil la moció de censura presentada per Vox contra el govern de Pedro Sánchez davant la impossibilitat de prosperar. Però compte! L’extrema dreta mai no dóna puntada sense fil i en aquest cas tampoc.

En primer lloc, amb aquesta moció el partit d’Abascal obliga a Partit Popular i a Ciudadanos, companys de govern en algunes institucions però rivals ideològics al cap i a la fi, a posicionar-se respecte a la mateixa. Quan us escric no sé quina serà la decisió final ni quin serà el sentit del vot del partit de Casado però tampoc importa massa. El que ha aconseguit Vox és dividir i debilitar. Prova d’això és que les diferències dintre del Partit Popular, al qual la moció li pot perjudicar tant o més que al propi govern, s’han fet paleses en els darrers dies: mentre l’expresident Aznar demanava el vot negatiu, Esperanza Aguirre es decantava pel recolzament a la moció. Quan me llegiu ja sabreu el resultat però a primera hora de dijous encara no sabem què votarà el Partit Popular.

Un altre dels beneficis que Vox ha obtingut amb la presentació de la moció és el de que el seu líder, Santiago Abascal, ha disposat d’una llarga estona per esplaiar-se davant les televisions, des de la tribuna del Congrés de Diputats, i poder llançar el seu missatge populista que li ajude a guanyar terreny entre l’electorat més conservador respecte a les altres formacions de la dreta de l’arc parlamentari. No ens hem d’enganyar, amb la moció de censura Vox és qui menys té a perdre: amb una moció qui governa sempre pateix desgast i no crec, personalment, que la coalició actual al govern ixque reforçada en aquesta ocasió però tampoc beneficia a Ciudadanos i PP, obligats a mostrar les cartes damunt del tapet i lidiar sense mascareta.

La guerra per guanyar l’espai de la dreta a Espanya està més que oberta i no cal ni dir que, amb la seua influència, Vox està guanyant batalles: els colps de martell han destruït impunement a Madrid la memòria d’Indalecio Prieto i Largo Caballero, una memòria consensuada i recolzada per les forces, aleshores democràtiques, que formaven part de l’ajuntament de Madrid al 1981. Ja fa uns mesos van ser retirats els versos de Miguel Hernández del monument a les víctimes del franquisme, al cementeri de l’Almudena de la capital de l’estat. Pintades contra Lorca ja se n’han vist a Andalusia i la intenció no és de parar… les dones ho saben.
Els contraatacs no s’han fet esperar i el PP també ha volgut dir la seua: súpliques a Brussel·les per a que neguen a Espanya les ajudes previstes emparant-se en les acusacions d’un diari suís que titlla Espanya d’estat fallit. És curiós com un ximple article d’opinió d’un periòdic helvètic pot acabar sent portada en una diari de la caverna mediàtica espanyola. Sembla mentida com se’n fan ressò de la premsa estrangera quan la informació que publica no és… real!