On va triomfa

Diferents són les lectures que se poden extraure de les eleccions autonòmiques celebrades el passat diumenge a Castella-Lleó. La primera és el grandíssim resultat que va obtindre l’extrema dreta de Vox una formació que, com una coneguda marca de cervesa, on va triomfa. Només va ser el tercer partit en vots als comicis però es troba en una situació immillorable per a ser la clau del govern i arraconar més encara contra les cordes al partit guanyador, el PP.

No li va eixir gens bé la jugada de forçar l’avançament electoral a Pablo Casado per intentar traure uns resultats tant òptims que li pogueren permetre governar en solitari. Tal i com s’ha quedat conformat el Parlament de Valladolid, el Partit Popular ha passat de governar en coalició amb Ciudadanos, un partit ferit de mort a causa del seu suïcidi continuat, a tenir que dependre de Vox, un partit emergent, eufòric i amb ganes i força per exigir, que a cada comicis que se celebren es menja una torradeta més de la recuina del PP. Què poc té que agrair-li al seu president nacional, pel fiasco de la jugada, el candidat Fernández Mañueco, convidat de pedra en la campanya, sempre a rebuf de Casado i Ayuso.

Abascal va ser l’únic dirigent nacional que es va desplaçar a Castella per fer costat al seu candidat, García Gallardo, ells van ser els primers en parlar des de la eufòria dels bons resultats i, com va dir un amic meu, Abascal no va donar puntada sense fil. Després de reclamar la vicepresidència per al seu candidat –sembla que han canviat la tàctica, fins ara rebutjaven governar per no desgastar-se políticament-, va obrir la mà als partits provincials castellans, altres guanyadors de la nit, per a oferir-los ajut i fer escoltar la seua veu. Curiós el detall de que els vots que ha perdut Ciudadanos, partit en caiguda lliure i que volia ser centrista, siguen pràcticament els mateixos que han exalçat a Vox.

Davallada de l’esquerra respecte a les eleccions de fa tres anys: el PSOE ha passat a ser segona força del Parlament, superat pel PP, havent perdut set procuradors. Podemos es queda amb tan sols un representant quant en l’anterior legislatura en tenia dos. Ambdues formacions, les que regenten el govern de la nació, han estat les més malparades als comicis castellans i els resultats obliguen a reflexionar als seus dirigents. Consecucions tant importants com la Reforma Laboral amb l’enteniment entre tots els agents socials, la pujada del salari mínim, la recuperació, el descens de l’atur, l’augment de la ocupació o la bona impressió que d’Espanya es té a Europa, són arguments que no arriben a la població. Cert és que determinada premsa no ajuda però per això ens hem d’esforçar doblement a l’hora de cuidar el pacte i explicar els aconseguiments.

Un total de vuit formacions polítiques formaran part de l’arc parlamentari a Castella Lleó. Els dos partits que poden governar han rebut el 49,8% dels sufragis i han obtingut 44 (31 PP i 13 Vox) dels 81 procuradors de les Corts castellanes. Això només són curiositats d’un sistema electoral que no beneficia a tots però que facilita la representació de candidatures uniprovincials, una opció legítima però… compte! Cridar tots a l’hora no vol dir que s’escolte la nostra veu.