Nova normalitat… i necessària

D’unes dates ençà es troben al carrer i en llibertat els polítics catalans que havien estat empresonats arran del Procés que contra ells es va seguir i del qual van ser declarats culpables. El Govern d’Espanya va aprovar en el seu favor un indult que ha permès que aquestes persones puguen tornar a casa, això sí, sota l’amenaça de que si són reincidents en les causes en les que van incórrer seran retornats a presó.

No cal que us explico que la mesura presa pel Govern de Pedro Sánchez ha provocat tot tipus de reaccions: des de les obertament en contra de formacions polítiques com Vox, Partit Popular i Ciudadanos a la societat civil que diu representar la Unión 88 de Rosa Díez i Fernando Savater. També hi ha hagut reaccions a favor, com altra bona part de la societat espanyola que no se manifesta a les places però que vol, d’una vegada per totes, que se posen solucions als conflictes. També a favor s’han mostrat un sector de l’Església, els sindicats i el president de la CEOE, Antonio Garamendi. Aquest representant empresarial va recolzar la mesura en unes declaracions a unes jornades del Cercle d’Economia, la qual cosa li va suposar ser objecte de totes les injuries per part de les altes esferes del Partit Popular.

Lluny d’altres valoracions aquesta setmana hem pogut ser testimonis d’escenes i fets inverosimils fa només unes setmanes: el president de la Generalitat de Catalunya compartint taula i presentació del Mobile World amb el rei i el president del Govern i, a l’endemà, aquest mateix president, Pere Aragonès, visitant el Palau de la Moncloa per entrevistar-se amb el president nacional, Pedro Sánchez. Per més fredes que pogueren ser les trobades, trobades eren al cap i a la fi i sempre serà més positiva una bona relació gelada que una mala relació ardent i bel·ligerant. Benvinguda sigue la calma encara que sigue tensa, no per allò de tensa sinó per tot el que té de calma.

La decisió governamental d’indultar als presos catalans va provocar que aquest dimecres, al Congrés dels Diputats, tinguera lloc una sorollosa sessió de control al Govern amb amenaces de mocions de censura incloses. Calia fer soroll i alçar bé la veu fins el crit desesperat per tal de silenciar i que no s’escoltaren les gravacions de l’excomisari Villarejo, María Dolores de Cospedal i el seu cònjuge, Ignacio López del Hierro. I és que el judici sobre la ‘Operació Kitchen’ avança inexorablement.

Canvio radicalment de tema per a explicar-vos que, d’ara endavant, si sentiu parlar de la ‘Oficina del Español’, no farà referència a una delegació de l’equip de futbol de que juga a Cornellà. Es tracta de la oficina que ha creat Isabel Díaz Ayuso (IDA para los amigos) per a promocionar a Madrid com a capital europea de la llengua castellana i la qual estarà dirigida pel reconegut filòleg hispanista Toni Cantó, qui rebrà la gens menyspreable xifra de més de 75000 euros anuals. El karma fa justícia amb els actors desocupats.

Acabo avui brindant i desitjant-li sort a Luis Enrique. Brindo també per l’evolució d’eixa premsa que demanava la seua decapitació i que ara poc menys que l’entronitza. Fins que perguem, és clar!