Nàpols amb accent valencià

La màfia calabresa, l’anomenada ‘Ndrangheta (una de les més actives en el tràfic de droga fa quinze o vint anys), conserva una llegenda sobre el naixement de les màfies italianes que el situa molt a prop de nosaltres. En els seus ritus iniciàtics, segons em va explicar l’expert en màfies Francesco Forgione (Catanzaro, Calàbria, 1960), els nous membres de la ‘Ndrangueta cremen una estampeta d’una marededéu i recorden la història d’Osso, Mastrosso i Carcagnosso, els fundadors de la Cosa Nostra siciliana, la Camorra napolitana i la ‘Ndrangueta. Segons una versió, els tres «fundadors» venien de la corona d’Aragó (per extensió, al sud d’Itàlia, de tot allò que venia de Catalunya i València en deien «aragonesi»). Segons una altra versió venien de Castella (en aquest cas s’acostuma a especificar que de Toledo).

La llegenda diu que Osso, Mastrosso i Carcagnosso eren tres germans que van venjar la violació d’una germana seua amb la mort del culpable i, per fugir de la justícia (catalano-aragonesa o toledana) van fugir de la Península Ibèrica en vaixell cap als regnes de Nàpols i Sicília (que la corona d’Aragó va governar del 1416 al 1504 i la de Castella del 1504 fins al 1713).

El germà gran, Osso, va desembarcar a Palerm, la capital siciliana, i va fundar la Cosa Nostra; el mitjà, Mastrosso, va baixar a Catanzaro (Calàbria) i va fundar la ‘Ndrangheta i Carcagnosso va fer cap a Nàpols i va fundar la Camorra.

Aquesta història la citen els principals estudiosos de les màfies (inclòs el famós Roberto Saviano) com a explicació mítica de les mateixes màfies encara que no li donen cap base històrica. A pesar d’això el conte reflecteix com és de real, encara, la presència al sud d’Itàlia, primer dels aragonesi i després de Castella.

A Nàpols, aquesta influència és encara molt present. El principal carrer comercial és la Via Toledo, que és el límit del barri més costerut i problemàtic de la ciutat: el quartiere Espagnolo. En canvi, en l’arc de triomf entre les dues torres d’entrada del Castell Nou (Castel Nuovo) està esculpida l’arribada d’Alfons el Magnànim a Nàpols, en carro triomfal, acompanyat dels seus principals consellers: els poetes valencians Ausiàs March i Jordi de Sant Jordi; Alfons de Borja (posteriorment papa Calixt III) i el comte de Cocentaina.

Després de conquerir Nàpols, Alfons V el Magnànim es quedà a terres italianes, continuà la seua expansió i deixà castells per tot el país: a Taranto (Puglia) hi ha un castello aragonese; a Isquia, l’illa que hi ha davant de Nàpols, un altre; el Castello Svevo de Bari, capital de la Puglia, va ser també retocat pels hereus d’Alfons V, etc…

El Magnànim va morir el 1458 en un altre castell de Nàpols, el Castello de l’Ovo, i les seues restes es van quedar a l’església de San Domenico Maggiore fins que el 1667 van ser traslladades a Catalunya, al monestir de Poblet, com ell havia demanat. Però en aquesta església napolitana encara es poden veure les arques on van ser enterrats ell i els seus successors als regnes italians, començant pel seu fill bastard, Ferran I de Nàpols.