N-232: Un pont d’oportunitats

Divendres, 23 d'octubre de 2020

A la comarca dels Ports hi ha ponts que, des de fa molt de temps, només se sostenien d’un dels costats: el que construíem des d’ací per a tendir enllaços amb la resta del món. Però com es prou evident, un pont no es manté d’un sol costat.

Un exemple és el port de Querol que, des dels anys 80 del segle XX, va quedar pendent d’una superació que no ha acabat mai d’arribar, quedant-se com una gran barrera física i psicològica de la gent per a poder venir als nostres pobles. I en este cas, el costat del pont dels qui podien fer un territori vertebrat —governs i administracions— quedava coixo, amb inversions molt puntuals, però encara sense significació.

Van haver de ser els plans de carreteres del ministre Borrell (al pleistocè democràtic) els que dibuixaren la nova N-232, des de Vinaròs fins a Vallivana, i després des del límit de província de Terol, fins a Morella.

Però ni arribàvem bé a Alcanyís, ni el port de Querol se superava. Hem vist projectes, arrancades d’obra i parades continuades. Tot quedava sense acabar. La part del pont amputada. I el territori patint i reivindicant, com durant tantes dècades ha demandat la ciutadania. I en el seu nom, alcaldes i alcaldesses d’esta comarca, demanant sempre i en tot moment la millora de les infraestructures: Paco Blasco, Rogelio Tena, Manolo Monfort, Redento Armengot, Pepe Gisbert, Agustí Fuster, José Ramón Segura, Wenceslao Fonollosa,… la llista és més llarga i no dona per a avui, —que em disculpen totes i tots els que no mencione, perquè s’ho mereixen i caldrà fer-los el reconeixement en el seu moment—, perquè sempre han estat ahí.

Estem a 2020 i, per fi, tenim l’altre costat del pont. La dels governs socialistes, sensibles amb el territori i que entenen el valor de la vertebració territorial, i la importància del camí que ens porta fins a la nostra terra, el que ens porta als altres territoris, i el que serveix de pas de totes les persones.

Per això, el tram de la Pobleta, inaugurat fa quasi 10 anys, quan governava Zapatero, va ser tan important.

Per això, inaugurar els 14 quilòmetres entre la Cerollera i Rafales a març de 2019, després de tants altres anys parat, va ser essencial per a connectar-nos amb els veïns del Matarranya.

Per això, són exemple fonamental les obres des de Vallivana fins al mas de la Torreta, on ja es veuen de fa temps els túnels i els viaductes que salvaran l’obstacle físic del Port de Querol.

I els més de 40 milions d’euros invertits fins avui, són eixe pont que existeix on, un president de la Generalitat, Ximo Puig, i un ministre, José Luís Ábalos, fan tàndem per construir eixa unió entre nosaltres, la comarca i la resta del territori, superant la carretera que ens va aïllar de tanta gent i poblacions durant tant de temps.

I el pont, que és de continuïtat, perquè necessitem que així siga, segueix construint-se des dels dos costats.

Este primer d’octubre ens despertàvem amb l’eixida a licitació dels 5 quilòmetres del projecte des de la Torreta a Morella Sud, per 7 milions d’euros. Continua sent una gran notícia, perquè això vol dir que el pont no desapareix, que està compromès amb el territori, que genera ocupació i economia mentre duren les obres, que ens milloren la qualitat de vida als que vivim ací i ens fa més atractius per a les inversions, apart de facilitar el trànsit de persones i mercaderies.

Continuarem sent reivindicatius, perquè la nostra mà sempre alçada ens ha fet visibles. No pot ser d’altra manera. La carretera N-232 és un element bàsic que necessita esta comarca des de fa molt de temps. Estem a punt de tenir el que sempre vam demanar i mai se’ns va donar. I el que sempre farem serà reconèixer eixos costats del pont que estan fent que puguem donar perspectiva i estar actius per a la resta del territori, cada vegada més prop de València, de Saragossa, de Madrid o de Barcelona, que és el que volem.

Ortega y Gasset va dir que només es pot progressar quan es pensa en gran, sols és possible avançar quan es posa mirada llarga. Per això, el pont d’oportunitats obert, és la nostra mirada llarga. I continuarem mirant endavant.

Ernest Blanch
és Diputat autonòmic
i Secretari General PSPV-PSOE Província de Castelló

Directe