Motí a Ares del Maestrat (I)

Fa pocs dies, revisant papers vells de l’Arxiu municipal morellà, me vaig trobar unes entrades al registre d’entrada i eixida de la presó municipal de Morella molt interessants, que me va impulsar a cercar notícies al respecte. Va ser tal la quantitat de detinguts que no podia deixar-ho passar. Revisarem alguns fets històrics ocorreguts a Ares del Maestrat el 1893 per veure si podem traure alguna cosa en clar.

Realment, l’any en qüestió se podria considerar un annus horribilis per Ares, ja que hi ha una sèrie de notícies curioses, al mateix temps que tràgiques. Una de les principals fonts a considerar són els diaris madrilenys i espanyols. Per molt que siguen diaris que podrien aparentar estar allunyats dels nostres assumptes locals, sempre hi havia la possibilitat que publicaren alguna cosa de qualsevol poble, per menut que fóra, sobretot si se tractava dins de la secció de successos. Així trobem que al diari Siglo Futuro, del 10 de març de 1893, ens informava d’un fet tràgic, «Un acaudalado propietario de Ares del Maestre (Morella) se puso a cargar una caballería con despojos de leña. Se espantó el mulo, arrastrándole a larga distancia, y murió horriblemente mutilado». Aquests diaris no solen ampliar les informacions telegràfiques que donen, llevat d’alguns casos molt greus i notoris.
També és interessant el desastre causat per un llamp a l’estiu d’aquell any. Segons noticia de La Iberia, del 2 de setembre, «Efectos de un rayo. Entre cinco y media y seis de la mañana del miércoles [30 d’agost], una detonación horrorosa puso en conmoción al vecindario de Ares del Maestre, Castellón. El estruendo, parecido a un monstruoso cañonazo, fue producido por una chispa eléctrica y sus desastrosos efectos pronto pudieron notarse en la fachada de la iglesia parroquial, de la cual desaparecieron parte de la cúpula y cornisa de un pequeño arco del campanario con la veleta y cruz en que terminaba. Del tercer cuerpo también cayó destrozada una hermosa columna de orden jónico con su basamento, y del segundo otra preciosa de estilo salomónico. Una enorme piedra de las que forman la cúpula, al caer en el interior del templo, destrozó el tejado y la bóveda de una capilla. Del tejado de una casa inmediata se desprendió otra piedra, de peso unas tres arrobas [uns 35 kilos], y perforando la techumbre fue a caer a los pies de la cama donde dormía un matrimonio, que milagrosamente resultó ileso. Los desperfectos ocasionados son de alguna consideración. No hubo afortunadamente que lamentar desgracias personales».

Aquest fet ens posa en alerta d’una circumstància que abans passava més sovint del que podem pensar, això és, el perill que implicava una tempesta amb un gran aparell elèctric. Jo recordo, de sagal, que teníem una caseta de la llum a uns escassos 15 metres de casa (encara hi és), on els llamps tenien la mala costum de caure dos o tres vegades per tempesta. D’ahí eixien rebotades una mena de xispes, o centelles, amb intencions prou capritxoses, no sabies mai on pararien. Una vegada una va colar pel balcó, que estava obert, i va córrer per tot el passadís, amb l’única conseqüència de socarrar el cable telefònic, gràcies a la Mare de Déu del Roser. Però un any no vam tindre tanta sort. La nostra pallissa va acabar incendiada a uns 100 metres de la caseta de la llum on havia caigut l’enèsim llamp. Algun temps després, els de l’Electra, van toquinyar alguna cosa i ja no va caure mai més cap llamp, curiós, serà qüestió de l’avanç tecnològic. A Morella, la façana de l’Arxiprestal també va patir desperfectes per aquest motiu. En el cas que ens ocupa, els desperfectes causats a Ares eren d’una gravetat extraordinària.
Tenim una notícia més que comentar, aquesta molt curiosa, que podria haver significat la finalització de la meua recerca, però no, acabaria sent una decepció relativa, ja que si mirem amb atenció els detalls sembla que estiga relacionada amb la detenció comentada. Sembla ser que la festa del Carnestoltes seria mogudeta, digna de ser seguida per molts diaris madrilenys. El Heraldo de Madrid, del 14 de febrer, escrivia «El Gobernador de castellón ha comunicado al Gobierno que anteanoche se produjo en el pueblo de Ares del Maestre un tumulto de alguna consideración, haciéndose algunos disparos [y] arrojándose piedras a la Guàrdia Civil». Així que tirotejant a la benemèrita, eh? Lògic que se feren ressò aquests diaris. Eixe any tocaven eleccions generals, i alguns mitjans, un poc per partidisme, li donaven als aldarulls una càrrega política que altres desmentien. Així, El Día, del 16 de febrer, «El Motín de Ares no está relacionado con la política. Lo que pasó fue lo siguiente: Varios jóvenes riñeron, al querer intervenir [la] fuerza de la Guardia Civil, la recibieron a pedradas y a tiros, repitiéndose dos veces la agresión. Detenidos nueve individuos de los del grupo que hizo armas contra la Guardia Civil, serán trasladados a Castellón para ser juzgados militarmente. El primer teniente de la comandancia instruye rápidamente el sumario. No hubo desgracias personales». Sembla ser que serien traslladats directament a Castelló, ja que no consta al registre de la presó de Morella cap entrada d’eixe dia o posteriors de ningú d’Ares. Si era una qüestió de competència militar, explicaria que no es fera càrrec el jutjat de Primera Instància de Morella.

Però acudiren al diari castellonenc El Liberal, que ens aporta algun detall més, el 15 de febrer, «En previsión de que ocurriera cualquier trastorno con motivo de las fiestas del Carnaval, el Alcalde de Ares pidió el auxilio de la guardia civil al comandante del puesto de Benasal. Allí se trasladó la benemérita y en la noche del domingo recibió aviso la guardia civil de que un grupo de mozos querían sacar fuera del pueblo al vecino Fabián Beltrán, con no muy buenas intenciones. Encaminóse la benemérita al punto donde dijeran estaba el grupo en cuestión y cuando aquella se encontraba de los mozos a una distancia de treinta metros, del grupo salió un disparo de arma de fuego y algunas pedradas, dirigidas a la fuerza, que afortunadamente no hicieron blanco. Cargó con[tra] el grupo la guardia civil y logró capturar a los hermanos Juan y Vicente Mestre Tejedor, a quienes ocuparon un arma de fuego y algunas piedras. Los demás del grupo, aprovechándose de la oscuridad de la noche y de las escabrosidades del terreno, lograron burlar los trabajos que hiciera en su busca immediata la benemérita, però a la mañana del día siguiente fueron capturados en unión de Froilán Selma Ortíz, dueño de la casa de cuya ventana se dirigían piedras a la guardia civil cuando ésta se puso cerca del expresado grupo. Los detenidos por esta agresión a la benemérita, aparte de los tres que ya conocen nuestros lectores, se llaman Manuel Segura Garcia; Ramón, Antonio y Pascual Cardona Garcia; Francisco Moya Salvador y Ramón Marqués Monfort, quienes es probable lleguen aquí mañana con el digno jefe de esta comandancia don Tomás Silvestre, que al tener noticia por el comandante del puesto de Albocácer de los sucesos referidos, se trasladó inmediatamente al pueblo de Ares».

Sembla ser que els revoltosos aprofitarien el dia festiu de Carnestoltes per executar una revenja personal contra algun veí, en aquest cas, Fabian Beltrán, demostrant una extraordinària hostilitat contra la Guàrdia Civil. Com veurem tot seguit, no seria casual.

Però això el veurem en el següent capítol.