Morella als arxius fotogràfics en línia

Com, per molts, venen les vacances i això vol dir temps lliure i possibilitats de perdre’s en internet fent cerques més o menys pràctiques, però potser distretes, us proposaré navegar per un parell d’arxius fotogràfics que he trobat per motius de feina i són una distracció. Sobretot perquè es tracta de fotografies antigues i sempre ofereixen l’oportunitat de comparar amb l’actualitat.

Tots dos estan en línia gràcies a la Biblioteca Nacional de Catalunya, cedits pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC). La gràcia és que les fotografies originals les va fer dos membres del CEC que les van deixar a aquesta associació i han passat a formar part del catàleg en línia de la Memòria Digital de Catalunya. Entreu a la seua web (mdc1.csuc.cat), cerqueu Morella i accedireu a algunes de les fotografies de Marcel·lí Gausachs Gausachs i Francesc Blasi i Vallespinosa, les més interessants de l’arxiu perquè són més antigues -però també trobareu fotos més recents d’altres autors i alguns documents escrits.

Navegar pels arxius de Gausachs i Blasi té alguna cosa d’arqueologia de la memòria i serien bon material per a una exposició perquè totes les imatges són anteriors a la Guerra Civil. Les fotos de Gausachs no estan datades concretament però sí en la dècada dels anys vint del segle XX. L’autor va morir el 1931. N’hi ha fotos panoràmiques de Morella, de la plaça -amb molt i poc moviment als porxes- i de l’església arxiprestal.
D’en Francesc Blasi n’hi ha quasi 90 i totes estan datades cap al 1927. La data és aproximada però sens dubte són anteriors al 1936. Els pinets de l’Albereda no estan plantats; els arcs de Santa Llúcia pràcticament reduïts al no res; els porxes, emblanquinats i les úniques cases que estan pràcticament com les podem veure avui són les del Pla dels Estudis. Exactes.

Blasi va fer també l’ermita de Vallivana, moltes panoràmiques des de l’Hostal Nou i altres indrets. I un extens reportatge sobre l’església arxiprestal, la de Sant Joan i altres curiositats. Una és, per exemple, un detall de la façana del que devia ser el Círculo o Ateneo Jaimista (en realitat només es pot llegir «Jaimista», a la foto) i no sé identificar el lloc exacte. Algú ho sabria? El jaumisme era com es va anomenar el carlisme a principis del segle XX. La raó és que el «successor» del carlisme entre 1909 i 1931 va ser Jaume de Borbó i de Borbó-Parma i, lògicament, el carlisme es convertí en jaumisme, provisionalment.

Un altre detall curiós és una escultura d’una mare de Déu en un lloc cabdal de l’església. Jo no la recordo però, com no vaig a missa més que de pasqües a rams, he consultat a deu dones majors de 65 anys que la visiten més. Tampoc no sabrien dir si encara està al mateix lloc. Busqueu-la i digueu-me si l’heu trobat (envieu un mail a alexmilian@periodistes.org). Si no està al mateix lloc, en tornarem a parlar.