Mirador. Enric Soler i Godes. La Verge de la Balma i els Diables

Mirador fou un setmanari de literatura, art i política, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado i Miró el 1929. El primer número apareix el 31 de gener. La revista era una publicació de qualitat, tant des del punt de vista formal com de contingut, en la línia que les revistes culturals havien tingut en la Catalunya modernista.

Sortí normalment fins al 13 de juliol de 1936; requisat pel PSUC, fou dirigit per Artur Perucho fins al 1938, que fou substituït per Meridià.

Entre els molts personatges que escrivien al setmanari tenim a Josep Maria de Sagarra, Andreu Avel·lí Artís, Carles Sentís, Josep Maria Xicota i Cabré, Joan Teixidor, Martí de Riquer, Rafael Tasis, Rossend Llates i Enric F. Gual, Gaziel, Eugeni Xammar, Marcel·lí Domingo i Antoni Rovira i Virgili. Un altre personatge important que escrivia era el valencià Enric Soler i Godes.

Enric Soler i Godes va nàixer a Castelló el 5 de març de 1903 i va morir a València l’any 1993.

Va ser un bon mestre, un gran pedagog, també un rellevant poeta i escriptor. Estudià magisteri a l’Escola Normal de Tarragona, obtenint el títol el 1921 i la plaça de mestre dos anys després. A Tarragona va ser deixeble de Pompeu Fabra.

Començà les seves col·laboracions a la premsa als catorze anys amb articles a La Nueva Provincia de Castelló per a col·laborar posteriorment en crítics mitjans com el Mercantil Valenciano, la Publicitat, las Provincias, la Nostra Revista o al setmanari el Camí i, com ja s’ha dit, al setmanari Mirador.

El seu primer contacte amb el valencianisme es produeix a través del seu veí Àngel Sànchez i Gozalbo, qui l’introdueix a la Societat Castellonenca de Cultura, segurament l’entitat cultural més rellevant del nord del País Valencià i que va estar la impulsora (formalment) de les Normes de Castelló de 1932, de les quals Enric Soler i Godes en fou un dels seus signants.

Aquest personatge va estar molt unit a la comarca dels Ports, a Morella i principalment a la vila d’Ortells on va exercir la seva professió de mestre durant cinc anys. He parlat amb gent d’Ortells i encara recorden que els seus pares parlaven del mestre amb admiració i recordaven que era diferent dels altres mestres i que ensenyava força.

A finals de 1930 va ser destinat a Sant Joan de Moró (la Plana Alta). A Ortells va ser destinat el 13 de juliol de 1925.

Acabada la Guerra Civil Espanyola fou sotmès a un consell de guerra el 1940, del qual en fou absolt, però desterrat durant cinc anys. Va romandre aquest temps a Cantàbria, estudiant la correspondència entre Marcelino Menéndez Pelayo amb Teodor Llorente i Olivares. En tornar al País Valencià, el desembre de 1946, obtindria plaça de mestre al poble de Benifaió, a l’Escola Santa Bàrbara, on va exercir fins a la seva jubilació el 1968.
Després de la seva mort, l’any 1999 es va fundar la Càtedra Fundació que porta el seu nom. També hi ha el premi Soler i Godes al millor article d’un llibret de falla, que concedeix la Federació de Lletres Falleres i el premi Enric Soler i Godes a la innovació educativa que lliura la càtedra Soler i Godes.

El dia 7 de setembre de 1933, a la revista Mirador a la pàgina 2, publicava un extens article que portava per títol: La Verge de la Balma i els Diables.

L’article començava:
Terres del Maestrat, mar de muntanyes. Hem deixat errarà la Plana.
Anem a la Balma on la Verge treu els diables del cos.

La carretera s’enfila, muntanya amunt. No se sent parlar d’altra cosa; un viatger que ha estat altres vegades ho explica: Durant el 6, 7 i 8 de setembre acuden a La Balma malalts d’embruixaments, gent els diables al cos, etc., a curar-se, que la Verge els els tregui; més de vuit mil persones van a veure els prodigis; són gent dels Pobles del Maestrat, d’Aragó, de Catalunya, de la Plana de Castelló, de València; van en carros, en matxos, camions, a peu; de vegades fan tres i més jornades de camí llarguíssimes.

* * *
Més endavant, una de les anècdotes que explicava:
Hi havia un home a la Ginebrosa —poble d’Aragó— pres, injustament condemnat a mort; la vespra del dia en què l’havien d’ajusticiar, demanà per la seva llibertat a la Verge de la Balma i confiat s’adormí. Es despertà l’endemà, amb cadena i grills, a l’església de la Balma.