Lliçó d’adolescents

‘Mi madre es barrendera y yo sé lo que es deslomarse cada día la espalda para dar un plato de comer…’

Aquesta frase, tan senzilla però a la vegada tan noble, va ser pronunciada diumenge passat per Pablo Alcaide, un jove logronyés de 16 anys quan estava netejant amb altres joves les destrosses provocades pel vandalisme a la capital de la Rioja. Logronyo havia estat escenari la nit anterior d’un dels tants actes vandàlics que es van succeir al llarg d’altres ciutats espanyoles la nit de dissabte, uns actes violents i premeditats que van ser qualificats amb l’eufemisme de manifestacions de descontents.

Veient com era destrossat el mobiliari urbà de la seua ciutat, Pablo i els seus amics van llançar una crida per Instagram per animar a tota la joventut logronyesa a participar de la neteja de les destrosses. El ressò i el seguiment de la crida per les xarxes va ser considerable i el diumenge al matí la joventut de Logronyo donava una lliçó de civisme al món netejant carrers i tornant al seu lloc el mobiliari que encara era aprofitable. ‘No es justo que por culpa de unos pocos paguemos todos los adolescentes’ clamava el jove al ser entrevistat mostrant la impotència d’una generació de joves massa vegades injustament tractats.

És curiós, extraordinàriament curiós i altament sospitós, que tantes manifestacions, mal anomenades així pel mal ús que se fa d’elles, afloren al mateix moment en tants d’indrets, en tantes ciutats diferents. Tots sabem el que són o han de ser les manifestacions i molts les defensem com a arma pública de reivindicació però una manifestació mai no ha d’estar renyida amb el civisme. A qui beneficia el vandalisme i el saqueig de comerços… la desestabilització en definitiva? Només calia el diumenge fer un repàs als piulets de determinats dirigents. Pel seu twitter els coneixereu…

I pels seus piulets ha sigut conegut al que espero i desitjo que sigue declarat ben prompte expresident dels Estats Units, Donald Trump, tot i que els seus ferms adversaris encara no podem cantar victòria a dijous de matí quan m’adreço a vosaltres. Als USA tot pot canviar amb tant gran celeritat com extensa és la lentitud a l’hora de fer recomptes electorals. Diuen que les estadístiques estan per a trencar-les, les enquestes per a enganyar-se i enganyar-nos i la llei electoral nord-americana per a ser canviada de dalt a baix. La primera democràcia del món li diuen… Si tot acaba com se preveu quan escric, Joe Biden es convertirà en eixe president a qui mai no votaríem de no tenir davant un energumen com Donald Trump.
Trump ha fet palesa de nou la seua miserable baixesa humana posant en dubte la rectitud en l’actuació d’una administració, curiosament, presidida per ell. Ha tornat a fer gala d’una irresponsabilitat que frega la demència, provocant amb la mateixa efectes lamentables de fragmentació entre la ciutadania i causant una divisió en la societat que pot costar dècades de cicatritzar.

I davant de tants de despropòsits d’aquells que veuen en la demagògia una eixida als seus deliris, han de ser un grup d’adolescents de Logronyo els que vinguen per donar una lliçó de seny i civisme.