L’abraçada que ens cal

L’objectiu de la “Guia d’Educació Sexual Integral per a Educació Primària” creada per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana – l’any 2021, quan estava al capdavant la senyora Raquel Tamarit i Iranzo, no amb la Conselleria actual, és clar – és que “cada xiqueta i xiquet puga descobrir la seua pròpia manera de viure la sexualitat en llibertat, felicitat i salut, és a dir, amb creativitat i sense violència”.

I és que les dades són esgarrifoses: a partir dels 9 anys alguns xiquets i xiquetes comencen a tindre contacte online amb el porno, als 12 anys ja en tenen el 50% i dels 15 anys en endavant, el 90%. Una indústria del porno que marca la vida sexual de les noves generacions, qui traslladen estes conductes a la vida real i alteren sensiblement la manera que tenen de relacionar-se amb les persones del seu entorn. Per reflexionar i analitzar-ho, 3Cat, ETB i Shine Iberia han coproduït “Generació porno”, una sèrie documental amb la qual també fan una crida a l’acció perquè s’implanten mesures que impedisquen l’accés dels infants a la pornografia.

La majoria del porno que es consumeix forma part de l’espiral de violència continu que sofrim les dones, exposant relacions sexuals violentes i no consentides i el que és més greu i preocupant: abusos sexuals a menors. El passat 16 de novembre una veïna de Morella explicava en una entrevista a À Punt que quan tenia només 9 anys, cada matí la despertava s’auelo i abusava sexualment d’ella. Després, es canviava, baixava al pis de baix, esmorzava i se n’anava a l’escola. I aixina fins als 15 anys, quan es va adonar que hi havia alguna cosa que no era normal i es van acabar, malgrat que ella va haver de continuar convivint amb el seu abusador, amb s’auelo, fins que va marxar a estudiar fora. “En un poble hi ha molts rumors, i hi havia gent que sabia que allò passava. (…) S’entén que este problema és de gran magnitud i costa obrir-lo (…) eixe silenci que es fa per por o pudor o per no saber com abordar el tema el que fa és que el problema continue perpetuant-se (…) el silenci no ajuda”, explica, ara, com a persona supervivent.

El passat 5 d’octubre l’ONG Save the children presentava un informe en què exposava que la mitjana d’edat en què comencen els abusos, tant en els xiquets com en les xiquetes, són els 11 anys. A més, dels 5 als 9 anys en un 83,7%, són les xiquetes qui patixen més episodis d’abús sexual infantil. En 8 de cada 10 dels casos qui abusa és un familiar o una persona coneguda pels infants.

Esta és una realitat, una misèria de la nostra societat que ens afecta i apel·la a tots i totes. Cal parlar sobre sexe, sobre què està bé i què no, cal una educació sexual a les escoles i als instituts. Enguany La Marató que se celebra el pròxim 17 de desembre amb el títol “La Marató que dona llum” va dedicat a la salut sexual i reproductiva, amb l’objectiu de trencar el silenci i eliminar els tabús respecte a tot el que envolta la paraula “sexe”.

Preguntar, escoltar i parlar. Compartir el que sentim i ens preocupa perquè cap més infant haja de ser supervivent. I abraçar-nos, sobretot, abraçar-nos.