La rebel·lió d’Herbeset

El 1844, Morella celebraria el Sexenni, com tocava, malgrat d’estar presents encara les ferides de la guerra. No era per a menys. A les Actes municipals d’aquells anys, hi havia queixes per la quantitat d’edificis en ruïnes arreu la Ciutat, el que feia que un simple passeig pels carrers fora un esport de risc. Cases destruïdes pel bombardeig d’Espartero a la primavera del 1840 i abandonades, que l’Ajuntament s’havia de fer càrrec, amb un pressupost gairebé inexistent. Seria un Sexenni trist.

A més d’això, l’Ajuntament tenia problemes per complir el vot, ja que a l’Acta del 13 de juny del 1844, afirmava que se celebraria «en los últimos días del mes de agosto, según se había observado hasta ahora desde inmemorial, proponía su realización en los mismos o semejantes actos, ceremonias y festejos, que habían practicado nuestros antecesores». Però hi havia un problema, «con motivo de haber desaparecido en la última guerra civil los papeles de este Archivo», van enviar una comissió de regidors, de nom il·lustre, José de la Figuera i José Girona, per a què «procuren averiguar cuales sean aquellos actos y festejos con que el Ayuntamiento debe obsequiar a la Patrona, poniéndose al efecto de acuerdo con el Reverendo Clero de esta Villa, y con los Electos de las demás Corporaciones, de la Nobleza, Artes y Oficios [no diu més], de la misma, que siempre han contribuido a tan solemnes cultos». Estem en un moment important per a les Festes, en un moment que pot haver-hi una ruptura, entesa aquesta com una pèrdua d’informació entre Sexennis passats i el present del 44, on no se podria replicar amb exactitud la tradició. Ja el 1838 seria anòmal, en ple apogeu bèl·lic de la I Guerra Carlina, on hi hauria elements que no se podrien reproduir per les circumstàncies, però aquestes qüestions són d’un altre tema.

Podem suposar que les Festes se desenvoluparien amb normalitat, però a l’Acta del 27 de maig del 1845, se fa constar una carta rebuda des de l’aldea, o «poble», d’Herbeset, firmada per José Meseguer, José Martí i Pedro Giner, els tres llauradors, del dia anterior, com a representants de tots els habitants de l’aldea. La carta deia així, «con motivo de la orden comunicada por el Presidente de este Ayuntamiento en 27 de febrero último para que […] procedieran al reparto y cobro de la cantidad asignada a dicho Pueblo de Herbeset por razón de las Fiestas del Sexenio de Nª Sª de Vallivana, no se creen con derecho a que se les apremie, cuanto menos contribuir a los expresados gastos por las razones siguientes: 1º Porque de inmemorial nunca ha sido apremaido dicho Pueblo por autoridad alguna, de lo cual podrá convencerse el Ayuntamiento por los informes de los hombres más antiguos y más próvidos de esta Villa y de dicho Pueblo. 2º Que si bien en esta de Morella y su Término guardan y hacen guardar la fiesta con prohibición de trabajar el día de su Patrón S. Julián, en la de Herbeset no obligan a guardar la fiesta, y por consiguiente todos sus vecinos se dedican al trabajo, no celebrándola ni contribuyendo a gasto de la expresada. 3ª Que la comisión destinada para el objeto de deliberar sobre las fiestas de Nª Sª de Vallivana, en las Juntas que tuvieron a bien celebrar no se comunicó a la Autoridad Eclesiástica, ni civil del Pueblo de Herbeset, siendo así que se convocó a todo el Término de Morella, excluyendo a aquél por estar penetrados sin duda no les asistía voto alguno a los vecinos en las insinuadas Fiestas ni obligarles a asistir personalmente a las Funciones Eclesiásticas de Morella. 4º Que cuando se celebraron las fiestas por la mayoría [d’edat s’entén] de la Reyna Isabel 2ª, este Ayuntamiento pasó orden al Pueblo de Herbeset para que contribuyera a los gastos ocasionados en dichas Fiestas, y habiendo acudido al Ayuntamiento para que se les relevara de tales gastos, tuvo a bien exonerarles y decretar como se pedía. Por todo cual suplican se les exima y declare a los vecinos del Pueblo de Herbeset no estar obligados a contribuir a los gastos que por razón de Fiestas celebre la Villa de Morella, por estar en esta parte independiente, y tener las suyas propias». La carta és duríssima, on se qüestionava l’autoritat de Morella. Els impostos, o arbitris, per sufragar unes festes que no consideraven pròpies seria el detonant d’aquesta, exagerem un poc, «insurrecció», i la veritat és que algunes de sonades al llarg de la història han tingut per protagonista els impostos. Això ens fa reflexionar quina era la relació exacta entre les dos entitats. Herbeset era, igual que el binomi Salvassòria-Llèqua i La Pobleta, com dic sovint, municipis frustrats, que per la raó que fora no van participar de la independència de la resta d’aldees de finals del s. XVII. Però tenia un estatus especial, segons Serafín Gamundí i Carlos Sangüesa, en la seva Guía del término de Morella, que consideraven que «en ciertas facetas puede considerarse como un ente emancipado de Morella», i ací està el quid de la qüestió, «al ser parroquia independiente, no está asociada con el resto del término para organizar o contribuir a cualquier clase de actos o festejos públicos» morellans, ja que tenia els seus propis, per exemple, el seu patró Sant Miquel. És justament això el que origina el conflicte que estic analitzant ací. L’únic que no quadra amb el que diuen els dos historiadors morellans, és que actualment sí que participen en allò referent als Alets de Vallivana, però hem observat com en aquella època inclús negaven cap mena de relació amb la Mare de Déu. Herbeset estava sota jurisdicció administrativa de Morella, això és indubtable, però també ho és que gaudia d’una certa independència cultural, i de fet, en tot moment els seus representants s’autodenominen «Pueblo», el que indica un fort sentiment identitari.

L’Ajuntament morellà, encapçalat per Manuel Boix, se limitaria a comunicar als representants d’Herbeset un lapidari «No ha lugar a lo que se solicita». Res més. No hi ha raonaments. No hi ha explicacions.
Hi ha una circumstància curiosa al Butlletí Oficial de la Província d’aquells anys centrals del segle XIX, on podem observar, no sense intriga, que en les llistes de pobles quan s’oferien estadístiques de qualsevol tipus, el nom de Morella no ix a soles, sempre estava associat amb el binomi «Morella-Herbeset», com si fora una relació de tu a tu, circumstància que desapareix a finals de segle. Tindria aspiracions de constituir-se en municipi de ple dret? És difícil, a hores d’ara, determinar això, en un poble menut, en una època que, segons Pascual Madoz, tenia 18 veïns, o 72 habitants, ànimes diu ell, on podem deduir que aplicaria un factor 4 a cada casa, encara que jo consideraria millor un factor 4,5, el que ens donaria uns 81 habitants. Magre marge per aventures municipals, si considerem que Ortells i Xiva van cedir la seva independència amb molts més habitants als anys 70 del segle XX.

Des d’una perspectiva global, aquesta circumstància, eixe centralisme, és observable a qualsevol escala, per exemple, Madrid i la resta d’Espanya; València i la resta de la Comunitat; Castelló i la resta de la província; Morella i la resta de la Comarca; Morella i la resta del seu terme municipal; i inclús dins del casc urbà alguns carrers poden tenir cert favoritisme sobre altres. Deu ser un mecanisme gravat en els nostres gens, potser de supervivència, de centrar-se en allò «nostre» primer i després, si va bé … la resta.