La màfia morellana i la novel·la negra

L’any passat vaig tindre la sort de ser convidat al festival Morella Negra com la Tufa en qualitat de moderador d’una taula rodona sobre la màfia russa. Els organitzadors van pensar en mi arran d’un article que havia escrit, a partir de documents de Wikileaks, sobre els modestos resultats de dos intents de desmantellament d’aquesta xarxa criminal per part de l’Estat espanyol, les operacions Vespa i Troica.
Sense haver participat en l’elecció dels participants em vaig trobar tres extraordinaris experts en el tema -un policia nacional, un mosso d’esquadra i un periodista que va ser molt temps ajudant d’un fiscal: tres veus autoritzades, no tres tertulians dels que saben parlar de tot però només superficialment. I totes les taules redones tenien escriptors de categoria. Només cal recordar que Víctor del Árbol, que estaria en una altra taula redona l’any passat, és venerat a França i ha entrat amb molt èxit al mercat dels Estats Units.

Jorge García, a qui vaig rebatejar «Comissari Rellotger», i tot l’equip de gent que hi ha darrere del Morella Negra havia aconseguit una fita que és ben estranya en l’organització d’aquest tipus d’esdeveniments: acostar els autors -grans i no tan grans- a la gent, perquè la mecànica del Morella Negra (tastet de trufa, signatura de llibres, etc) permet les distàncies curtes. Els autors ho agraeixen, perquè no tenen tantes oportunitats reals de coincidir amb lectors interessats, i troben a Morella un caliu agradable per explicar-se, parlar dels seus llibres -als meus companys de taula, ho sent, però només els vaig deixar parlar de màfia i més màfia- i parlar amb altres escriptors de literatura i de novel·la negra -una cosa que, per ells, no és tan fàcil com pareix. I, a damunt, troben les xarrades i taules redones plenes de públic respectuós i interessat. Una cosa també estranyíssima fora de Morella. He vist presentacions de llibres a Barcelona amb menys assistents.

La culpa de tot això és de Jorge, Nancy, María José, etc i, és clar, de la màfia morellana, una xarxa que no és criminal però acostuma a actuar amb premeditació i nocturnitat. La màfia sempre hi és, però s’ha de treballar molt per activar-la: es tracta de buscar complicitats, parlar amb morellans fins i tot distanciats de Morella (José Martí Gómez) i fer amics amb bona feina: la gent de Morella Negra va tenir la sort de conèixer Paco Camarasa, el fundador i organitzador de BCNegra, que treballava amb passió per la novel·la negra i se’ls estimava amb respecte.

Un cop s’ha engegat la màquina, la bola de neu es va fent grossa i els participants de l’any anterior volen tornar; i els que no tenen llibre aquell any desitgen tornar el següent. Tots els grans festivals -de música, de literatura o de teatre de carrer, tant se val- comencen de manera molt modesta i es consoliden a poquet a poquet. Enhorabona i llarga vida, Morella Negra!