La instrucció pública, 175 anys enrere

Divendres, 28 de setembre de 2018

Acabada la guerra contra Napoleó, les autoritats es van adonar del gran problema que tenien amb l’analfabetisme. Malgrat que en cada població hi havia una escola, els alumnes alternaven els estudis amb els treballs de la llar i del camp. Per part dels pares hi havia molt poca consciència, perquè els seus fills assistiren a les classes. El 70% de la societat rural era analfabeta.

La Llei del ministre Claudio Moyano de l’any 1857 seria la culminació d’un llarg procés i el fonament de l’ordenament legislatiu en el sistema educatiu espanyol durant més de cent anys. Amb algunes modificacions va perdurar fins al 1970. Aquesta llei dictava les assignatures que s’havien d’impartir obligatòriament a les escoles, els dies de festa i molts altres aspectes.

Des de 1814 fins al moment que va aparèixer aquesta famosa llei es van redactar diversos informes per tal de fer front a l’analfabetisme regnant. Un d’ells va ser el que va publicar el Butlletí Oficial d’Instrucció Pública, amb data del 15 de març de 1842, sobre la situació de les escoles de Morella i el seu partit.

En quant a Morella textualment diu: “El local de la escuela es público, poco capaz para ciento veinte niños que asisten, y no hay más luz y ventilación que la puerta para entrar á ella. Menaje: dos mesas en las que escriben los niños por ambos lados, y unos bancos para sentarse los demas. Está dotada con 5.000 rs. y las retribuciones mensuales de los niños; y hay en ellas un desorden total. Los niños se hallan sumamente atrasados en doctrina, lectura, escritura y aritmética, y el maestro deja estos á disposicion de un simple pasante.

El maestro tiene título y reglamento, pero no tiene puesto en práctica artículo alguno de él, y carece del pla de instrucción primaria y libros de matrícula; solo si tiene la lista de asistencia.” (Hem mantingut les normes ortogràfiques i la redacció del moment)

Sobre el Forcall: “ La escuela de niños hace nueve meses se halla vacante, y encargué se proveyese cuanto antes, nombrándose mientras tanto un maestro interino. Su dotación pagada con fondos públicos es de 2.200 rs. anuales, sin habitacion para el maestro y sin pieza para escuela, pues la única que ha habido solo caben seis ú ocho niños; por cuya razón dije se arrendase una pieza ó sala á propósito con las circunstacias debidas, y facilitasen al maestro los enseres necesarios para la enseñanza.

Hay una escuela de niñas dotada con seis cahices de trigo, veinte cargas de leña y casa. La maestra que está encargada de dicha escuela no tiene título”

Mes avall diu: “Les enseña á las niñas las labores pertenecientes á su sexo, la doctrina cristiana y lectura; y su encargo lo desempeña con perfección”.

La situació de les escoles de les demés poblacions és idèntica o pitjor.

Joaquim Montclús és Historiador i President de l’Associació Cultural del Matarranya

Directe