Informe Semanal

Diumenge, 7 de març de 2021

Les mesures contra la pandèmia ens duen a agafar una sèrie d’hàbits impensables fa un any com, per exemple, repassar-nos de dalt a baix la graella televisiva. No us passa que entre desenes de canals no trobar-ne cap que t’agrada? El tedi de la programació fa que li traguem foc al comandament a distància. És dissabte, pujo i baixo, baixo i pujo per la numeració de canals i… oh, sorpresa! A la primera de Televisió Espanyola, la 1, ens ofereixen Informe Semanal.

De sobte se m’aboquen una povalada de records al meu damunt: primer terç de la dècada dels 70 del segle passat, un carrer de terra al Sol de Vila, una EGB a les Escoles Nacionals, un Leyland que marxava cada matí i tornava cada vesprada al garatge de Vallés, una cotxera de la Hispano tot el dia a cormull de viatgers que venen i se’n van en vora 10 línies d’autobusos diàries, una televisió en blanc i negre, un únic canal que ens arribava ací i amb una programació infantil que els dissabtes començava a mig matí. La única possibilitat de veure tele en aquells temps… si no mostraven els dos rombes.

‘Los Chiripitifláuticos’, ‘Los Payasos de la Tele’ i, entre setmana, ‘La Casa del Reloj’ que començava sobre les 18.15 h. després d’una eterna Carta d’Ajust. La televisió plegava cada vesprada, després que Mariano i Fernando Medina o Eugenio Martín Rubio ‘donaren’ el temps al Telediario sobre uns mapes de paper, i cada nit, amb l’himne nacional i les imatges de l’invicto. Programes d’entreteniment ens distreien entre jocs de carrer, patades a un baló i somnis de ser camioner. Espectadors d’excepció al televisor del ‘Charlestón’, en una fila de cadires col·locada per Wences al seu davant sota la prohibició d’envair la zona dels ‘majors’, que estaven a la barra xerrant o a les taules fent la partida. No tenia la carrera d’educador però que guanyat tenia el títol de monitor infantil de temps lliure que encara no s’estilava!

Els dissabtes, per començar la nit, començava a emetre’s un 31 de març del 1973 ‘Informe Semanal’, un programa que du 48 anys repassant l’actualitat cada dissabte i que s’ha convertit en el més antic de tota la graella de la programació. Entre anuncis de Calisay, Coientreau i el cavall blanc de Terry, abans del ‘Directísimo’ de José María Iñigo, el seu presentador, José Antonio Silva, venia a sopar amb nosaltres cada dissabte des del seu programa. Al llarg de la seua dilatada història grans professionals de la televisió pública han passat per Informe Semanal: Pedro Erquicia (primer director), Rosa María Mateo, Adela Cantalapiedra, Jorge Martínez Reverte, Georgina Cisquella, Ramón Colom, Almudena Ariza… i se pot dir que ha estat també presentat per una reina, a l’any 2000.

El programa ha evolucionat com ho ha anat fent el propi país, amb tot se li ha de reconèixer el mèrit de mantenir-se davant dels seus espectadors cada dissabte al llarg de quasi cinc dècades, a pesar de les tribulacions de cada època que ha anat superant i que no són altres que les mateixes que ha patit el propi ens televisiu públic. I nosaltres també hem patit la evolució, ja no queda res d’aquells pantalons curts i d’aquells genolls amb mercromina. Fan un ‘intermedio’ a aquest Informe Semanal del segle XXI i no…! No surt l’anunci de ‘Mañana es fiesta con Delapierre!’.

Directe