Gora San Fermín

Enguany el ‘pobre de mi’ s’ha tingut que entonar abans de celebrar el ‘xupinasso’, el qual ha brillat per la seva absència. Buidor total i tristor absoluta a les 8 del matí al pas per la Costa de Santo Domingo, plaça del Ajuntament, Mercaderes, Estafeta, Telefònica i, en conseqüència, la plaça de bous d’Iruñea. Ni càntics al sant en castellà i euskera, ni coets d’eixida, ni cabestres, ni pastors, ni corredors han omplit enguany de festa, soroll i carreres els carrers de la capital navarra.

Abans d’enguany, a causa de la pandèmia pel coronavirus, només quatre vegades en la història han estat suspesos els Sanfermins: al 1937 i 1938 per la Guerra Civil, al 1978 per la mort de l’activista Germán Rodríguez Saiz i els posteriors incidents i protestes ocorreguts i, per últim, al 1997 que se va suspendre la darrera jornada per l’assassinat a mans de la banda terrorista ETA del regidor de l’ajuntament d’Ermua, Miguel Angel Blanco.

Enguany, ja ho hem dit en més ocasions aquesta temporada, serà un estiu de coses no habituals i ens haurem de privar de tot allò que és acostumat en aquest temps. No me direu que no és estrany no escoltar cada matí per Televisió Espanyola la veu inconfusible de Javier Solano retransmetent els ‘encierros’ amb les seues frases quasi característiques: ‘el toro no ha hecho por él’ i ‘se trata de un corredor experimentado’. Les connexions amb els serveis mèdics per conèixer el primer informe mèdic dels ferits, contant les contusions o els ferits per ‘asta de toro’ i la repetició de la carrera a càmera lenta seran altres de les coses que ens perdem. Els pastors tampoc repartiran estopa amb les seues vares als corredors inconscients.

Aquestes són les conseqüències de la ‘nova situació o nou escenari’. Ho escric entre cometes perquè, amb el seu permís, faig meues les paraules de Mario Adell la passada setmana quan ens contava que es nega admetre l’actual situació com a ‘nova normalitat’ perquè de normal ací hi ha ben poca cosa. Amb tot, ens adaptarem i ens reinventarem per fer d’aquest estiu atípic un estiu a recordar en positiu que prou negativa va ser la darrera fase de l’hivern i les llargues primeres setmanes de primavera.

Ara estaríem… Eixa és una de les frases més manides aquesta temporada cada dia que potencialment hauríem d’estar en una celebració o esdeveniment i que han estat suspeses o ajornades: Ara estaríem a Pamplona, ara estaríem a les vaquetes de Terol, ara estaríem de Rogativa, ara estaríem… Però el més important és poder dir ARA ESTEM: Ara estem fent les coses molt bé per superar la pandèmia, ara estem portant mascareta i prenen mesures per evitar rebrots, ara estem lluitant per eixir endavant i ara estem prenent totes les precaucions per aconseguir que, més prompte que tard, el coronavirus sigue només un mal somni.

I tant de bo prompte, ben prompte, puguem estar de nou al carrer vivint i gaudint d’eixes celebracions que enguany ens estem perdent. I no ens oblidem que si la vida ens dóna llimes el que hem de fer-nos és una bona llimonada, reinventem per a gaudir. Bon estiu!!!