Fins sempre, Salva

Dimecres, 21 d'agost de 2019

Atles, Ahaggar, Tibesti, Darfur, Camerun, Etiòpia, Rift Valley, Mitumba i Draken. Són els relleus terrestres més importants del continent africà. Volga, Danubi, Rin, Elba, Vístula, Loira, Tajo, Garona, Tíber, Arno, Sena, Tàmesi, Ebre, Ródano i Po. Aquests són bona part dels rius més grans i cabalosos d’Europa. Bé, he de reconèixer que algun dels noms l’he buscat a Google, però de la majoria me’n recordava. I al meu cap ressonaven amb una veu que no era la meua… ja m’agradaria. La veu que els narra és la d’un dels professors que m’ha marcat i estic segur que també a centenars de morellans i veïns dels Ports que han passat per les seues classes.

Al principi Don Salvador… com per a no cridar-lo així amb el respecte que imposava. Al cap del temps, sols Salva, com a ell li agradava que li diguérem. Les seues classes d’història eren les millors. Ningú comptava com ell les batalletes d’un faraó o d’un rei. Les de geografia tampoc passaven desapercebudes. Llistes com les del principi omplien fulls amb lletres de diferents colors que semblaven impossibles d’aprendre però que, amb la seua ajuda i la seua insistència, acabàvem per recitar i localitzar al mapa. Salva també ens donava Educació Física i també era exigent…es notava que l’esport li agradava, sobretot el futbol. Segur que algun dels lectors el recorda impartint altres matèries, perquè quatre dècades dedicades a la docència donen per a molt.

Fa uns quinze anys de les meues últimes lliçons amb ell, però no de les últimes converses. Perquè Salva era un d’eixos mestres que perduren en el temps. Sé que s’interessava per mi, preguntava als meus com estava i si estava content. Quan ens trobàvem per Morella, sempre em deia que m’havia vist donant aquella notícia o l’altra i que se sentia orgullós. Orgull és el que hem sentit i sentirem els que ens hem assegut al teu davant hores i hores, Salva.

O també els qui t’hem escoltat narrar un dels esdeveniments més màgics del calendari. S’apaguen els llums, sona la música i, amb unes imponents Torres de Sant Miquel de fons, la teua veu ens anuncia que Ses Magestats els Reis d’Orient ja xafen el nostre poble. Estic segur que, com a mi, a molts se’ls ha posat la carn de gallina cada cinc de gener escoltant-te. Les classes i els reixos sols són dos exemples de tot el que has fet per la teua Morella i pels morellans. El Corpus, Creu Roja… la llista és llarga.

Ja no estàs, però la teua veu continua ressonant al nostre interior. Una veu que ens recorda l’estima que tots t’hem tingut i que, sense dubte, et seguirem tenint. Gràcies, profe. Fins sempre!

Directe