Ètica per a un alcalde

La vida no ve amb un manual d’instruccions al que puguem acudir per a saber el que podem o no podem fer en cada moment. Hi ha una sèrie de coses que aprenem amb el temps i que ens ajuden a agafar criteri i fer valdre la coherència entre allò que pensem i el que fem. Un dels instruments que serveixen per a equilibrar això és l’ètica. L’ètica personal. I no sempre és fàcil de portar.

Sí. Ètica. El fet d’actuar mogut per principis i valors personals que no sempre coincideixen amb la legalitat o amb el que diu algú en concret, però et fan sentir bé amb tu mateix i en pau amb la societat en la qual vius.

Eixa actitud m’ha fet perdre oportunitats, inclús renunciar a llocs de treball, però he guanyat estar reconciliat amb mi mateixa quan arriba la nit. Totes les nits. Això és un privilegi amb el qual he viscut tots estos anys i que no es paga amb diners.

Vaig entrar en política com a independent al PSPV per motius ètics i estic ben orgullós d’això. Lluitàvem contra una guerra, ens rebel·làvem contra el terrorisme d’ETA i a Morella un il·luminat ens furtava el castell. Sí, un castell. Era legal, perquè el poder i els ministeris estaven de la seua part, però no era ètic, perquè no manifestava sinó una persecució política d’algú contra qui no pensava com ell. I així vam començar a caminar, amb un relat, l’ètic, el que mai no ens han llevat.

Va ser per motius ètics quan diversos advocats del partit socialista vam acceptar portar altruistament assumptes judicials com el Cas Fabra o Gürtel, i que van aconseguir pegar-li la volta a la impúdica situació que es vivia a la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló, encara que no sempre els tribunals ens acompanyaren en la nostra acció.

Ho férem amb Ximo Puig, qui havia de ser president per a fer una neteja ètica de les institucions. El vam acompanyar per retornar a la Generalitat Valenciana l’honorabilitat i la transparència perduda en els anys de govern del PP. I ho vam aconseguir —malgrat els atacs i injustícies— amb ètica.

Quan els socialistes guanyàrem la Diputació de Castelló, i em corresponia l’honor de ser secretari general del PSPV-PSOE de Castelló, vam seguir amb el nostre relat ètic. Un exemple van ser els criteris que vaig defensar per al nomenament dels diputats i diputades provincials socialistes, i que no tots compartien: donar veu als alcaldes i alcaldesses de pobles menuts i que cap estiguera imputat o imputada. I vam mantenir, li pesara a qui li pesara, el nostre relat ètic. Perquè donar exemple és ètic.

Ara ens trobem que la falta d’ètica ha arribat a casa nostra. I veiem com l’alcalde s’ha presentat a set places de la borsa de treball, al procés d’estabilització de l’ajuntament, del seu ajuntament. De l’ajuntament del qual ell és alcalde.

I ser alcalde —o regidor— i presentar-se a un procés del mateix ajuntament condiciona i contamina el procés. És il·legal, i ho determinarà qui corresponga. I ètic, tampoc ho és. En absolut. Perquè sabem qui signa el procediment, perquè els que componen el tribunal són subordinats, perquè hi ha gent vinculada a la seua persona que també queda afectada. Perquè, en definitiva, hi ha un conflicte d’interessos que embruta tot el que es suposa que ha de ser un procediment, transparent i equànime.

Perquè també és indecent optar a una borsa sense haver passat cap prova i sense més mèrit que haver presentat un currículum. És indecent que un alcalde aprofite el seu lloc privilegiat per assegurar-se un futur. Ho ha fet perquè és l’alcalde i té a les seues mans el procediment. Un procediment que per aquesta acció està brut.

Vaig ser regidor a Morella dotze anys. Vaig gestionar molts processos de selecció de personal i mai em va passar pel cap presentar-me a cap d’ells. I tampoc he vist que ho fera cap de les persones que van integrar les nostres llistes socialistes. Per ètica. I estic molt orgullós que siga així.

Potser tenim registres d’exigència moral diversos. Potser estem educats diferents. Però no veig que entre dins dels paràmetres d’allò que es acceptable que un cognom es repetisca de manera habitual en una oficina concreta, o en una administració, com sabem que passa massa vegades. Presentar-se per a assumir, més prompte o més tard, una plaça a l’ajuntament i acceptar-ho, ens fa diferents.

I eixa decissió individual i sense ètica d’una persona, no pot emportar-se per davant ni al PP ni als independents del pacte de govern. Però, evidentment, no puc parlar per ells.

Inclús puc pensar que s’ha pres una decisió amb bona fe i sense pensar les implicacions polítiques i de valors que suposaven. Però ja han passat molts dies, he sentit declaracions, i no veig canvis en l’actitud. I això consolida la falta de principis.

A mi, com a ciutadà i com a polític, m’interessa que els nostres responsables ho facen bé, que donen exemple i que estiguen al costat de l’ètica. Però tots no som iguals.

No sé si hi ha llum al final del túnel. Per això demano que es recupere el trellat, s’entre al nivell de l’ètica exigible, s’assumisquen totes les responsabilitats que corresponguen i que es facen els passos que corresponen perquè el procés torne on no havia d’haver eixit mai. I ho demano i ho publico ací perquè la meua ètica m’ho exigeix, una vegada més.

Ernest Blanch
és diputat autonòmic PSPV-PSOE