En nom de la llibertat?

Va ser arribar a les 00.00 h. del diumenge 9 de maig, hora en que acabava l’estat d’alarma a l’estat espanyol, i en algunes ciutats del nostre país va semblar que havia arribat la Nit de Cap d’Any només sonar les 12 campanades. Tant i més quan, entre molts d’espais públics on va ser necessària la intervenció policial, va ser a la Porta del Sol madrilenya on més van acudir en massa la gent ansiosa de ‘llibertat’. Només van faltar el torró, Chicote i la Pedroche per amenitzar la nit.

Multituds de gent amuntegada, sense mascareta ni guardar les distàncies, absència total de precaucions en les celebracions improvisades d’acabament de l’estat d’alarma, que no de la pandèmia. ‘Viva la libertad’ i ‘abajo el toque de queda’ van ser alguns dels crits i eslògans llançats als quatre vents per una ciutadania que s’ha sentit empresonada i segrestada pels seus governants al llarg del temps que ha durat el confinament i l’estat d’alarma. Allí estava representada eixa part de la societat que ha acusat de dictadors a aquells presidents autonòmics que, amb les mesures decretades, han aconseguit portar a les seues comunitats als nivells més baixos d’incidència del coronavirus de tot l’estat.

Qui ens anava a dir a la ciutadania d’aquest país, que tantes vicissituds històriques ha patit, que la llibertat seria mesurada per la seua possibilitat d’accedir a la ingesta diària d’alcohol i no a la d’accedir a una sanitat i educació públiques i de qualitat, a uns treballs i sous dignes lluny de la precarietat, a una societat justa i d’igualtat individual entre els seus components, a…, a…. Podríem escriure tantes coses que ompliríem un llibre. Quina pena com deriva una societat a la que li hem amputat els valors a canvi d’empeltar-la de demagògia i populisme! Quina llàstima!

Deia Georges Orwell que ‘quant el feixisme arribe finalment a occident ho farà en nom de la llibertat’… i porta molt de temps tocant a la porta, tant que ja el tenim al brancal. Una dita popular també diu que ‘qui sembra vent recull tempestes’. Fa només una setmana als voltants del carrer Gènova de Madrid s’acormullava la gent en una celebració. Tan sols sis dies més tard, l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, va tenir que eixir a la palestra per a dir textualment que ‘fer botellot a Madrid no és llibertat’.

No seré jo qui no felicite als guanyadors però, al temps que ho faig, els demano prudència, reflexió i moderació. El Regne Unit no vol que la seua ciutadania viatge a Espanya. Analitzem les dades de cadascú, de cada Comunitat i sabrem per qui se prenen eixes decisions. Només fa un any que eixíem als balcons a aplaudir als sanitaris… tan sols un any després eixos sanitaris, si no s’han contagiat, continuen de guàrdia per nosaltres mentre, de manera imprudent i inconscient, la societat comença a alçar ‘las cañitas’ brindant per la infundada llibertat.

Continuaven els crits festius: ‘Alcohol, alcohol, alcohol, hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual’… El resultat, de moment, encara pot ser la UCI o, fins i tot, la mort. Se’n recordeu quan diem que d’aquesta crisi en sortiríem millors persones, millor societat? Que fràgil és la memòria!