El reinventor del Síndic de Greuges

Divendres, 10 de maig de 2019

Ara que estem en període postelectoral i preelectoral alhora, parlaré de política sense parlar de polítics, per recordar un morellà amb molta influència des d’un càrrec discret, com era el de Lletrat Major del Parlament de Catalunya: Ismael Pitarch. No li he dit que anava a escriure aquest article perquè, de tan modest com és, segurament m’haguera dit que no, per favor, que no. Però es mereix un reconeixement. Jo només explicaré què ha fet.

Va treballar durant 32 anys com a oficial major i lletrat major del Parlament català, del 1980 al 2012, quan es va jubilar. Això vol dir que vigilava que les lleis no se n’anaren de mare i alertava quan alguna cosa podia xocar frontalment amb la Constitució o l’Estatut.

Però també va tindre molt a veure en la redacció del reglament del Parlament de Catalunya i algunes de les seues consideracions han influït també en el reglament del Congrés i de molts altres parlaments autonòmics. En primer lloc va ser pràcticament el reinventor del «Síndic de Greuges», el defensor del poble de la Generalitat de Catalunya i la Valenciana. En una entrevista que vaig poder fer-li a ‘El Temps’ quan el Parlament de Catalunya va complir 35 anys ho explicava així: «Diuen que ja existia però és mentida. La figura del Síndic de Greuges no existia. Hi havia [històricament] els Síndics de la Generalitat i els Proveïdors de Greuges. Jo vaig fondre els dos noms en un. Eren dues institucions diferents: uns que defensaven els drets davant del rei i altres que donaven trasllat al rei de les queixes dels ciutadans».

Pitarch, nascut a Morella el 1943, va estudiar dret i filosofia a Barcelona i es va especialitzar en l’estudi de les institucions històriques de Catalunya. Per això, quan es va fer el reglament del Parlament, ell, que en coneixia la història com pocs, va poder ajudar a refer-lo i modernitzar-lo.

L’altra aportació seua, més moderna, és el «debat de política general», que després el Congrés dels Diputats va copiar amb el nom del «debate del estado de la nación». Pitarch anava més enllà de la tradició estrictament catalana i s’inspirava en la política parlamentària britànica i dels Estats Units. El debat de política general que ara celebren molts parlaments autonòmics era una modernització del discurs de la Corona, que fa el Parlament britànic, o el missatge sobre l’estat de la Unió dels americans.

«Em semblava -explicava Pitarch a l’entrevista- que aquell debat de política general de cada any calia fer-lo per retre comptes i emetre una valoració del que s’havia fet. Té la funció d’impuls de l’acció política. S’ha de poder controlar l’acció de Govern». Eixa és precisament la intenció del seu invent, que el poder executiu done resposta a les preguntes de l’oposició i explique com s’ha avançat en l’últim any de govern. Tot un invent.

Directe