Dos relacions del poble de Xiva a la Mare de Déu de la Balma
Divendres, 17 de novembre de 2023Manuel Beser Jordà
Tot buscant obres teatrals dedicades en honor de la Mare de Déu de la Balma vàrem trobar entre altres, aquestes curtes relacions o “lletres” de les quals n’és autor el gran poeta i militar morellà Carlos Gazulla de Ursino que estan en el seu llibre cal·ligrafiat Pensil Celeste de Flores de l’any 1730 guardat i conservat al nostre Arxiu Històric Eclesiàstic de l’Arxiprestal de Morella. La idea és que si alguns xics o xiques de Xiva volen tornar a dir-les en alguna rogativa o excursió a la Balma, o bé per la festa major, ho puguen fer, per això deixo la transcripció i un breu comentari d’aquests versos que es recitaven a les rogatives de Xiva a la Balma. Si calgués passar-les en valencià també ho podríem fer.
La primera relació escrita està en castellà, tal com manaven els cànons de l’escriptura barroca valenciana d’eixe temps, i està formada per estrofes de quatre versos que rimen en forma de romanç (en assonant els parells quedant lliures els senars) i la mètrica consisteix en què els tres primers versos són heptasíl·labs i de cinc síl·labes el quart. És de suposar que aquesta forma de versificació es considerave apropiada per a ser fàcilment apresa de memòria pels xiquets menuts. El contingut està centrat en dos aspectes: primerament en els nombrosos remeis i ajudes que ofereix la Mare de Déu, i en segon lloc, l’agraïment per la pluja concedida als camps. En l’última estrofa sembla indicar que el recitador pose un genoll a terra i fa una inclinació amb el cap, cridant al final un ¡Viva la Virgen de la Balma!
La segona relació continue mantenint la rima del romanç, però ací els quatre versos primers són octosil·làbics, i acaben sempre amb la mateixa rescobla: Ay! que su Patrocinio / es muy eficaz, com si foren uns gojos. El contingut torne a consistir en saludar la Mare de Déu pels seus prodigis, i sobretot agrair els beneficis que la pluja ofereix als camps, acabant amb l’ofrena d’un ciri costejat pel consistori municipal, és a dir per tota la població. És de suposar que aquestes relacions es van dir en les rogatives que es van fer fins els anys setanta del segle passat.
Mn. Ramon Ejarque en la seua Historia de la Balma de 1934 ens diu com ere la rogativa de Xiva a la Balma. Assenyala que el primer any que es va fer va ser el 1647 a causa d’una extrema sequera en què faltave aigua a les fonts, els arbres mostraven un aspecte esquelètic, els ramats, si no morien, anaven a abeurar al toll dels Ofegats a prop d’Ortells i els aliments escassejaven per tot arreu apareixent nombrosos “garrampinyeros”. Fins l’any 1858 la rogativa penitencial es va fer el primer diumenge després de l’Ascensió.
El cerimonial ere el següent: després del repic s’anave a la missa de l’alba i sortien els devots que formaven part de la rogativa vestits amb jaqueta, capa, sombrero i mitges negres acompanyats per una comissió de l’ajuntament cantant les lletanies (invocacions als sants), i al llarg del camí es resaven les cinc parts de rosari i es cantaven responsos davant totes les creus que trobaven, a part del cant de la Salve a les envistes del santuari de la Balma. Molta gent els acompanyave fins a l’eixida del poble. Eren presidits pel capellà i portaven la creu i el pendó roig de rogatives. Al mas de Barberà s’esmorzave, i dos romers avisaven als d’Ortells que s’acostave la processó. Els ortellans amb l’ajuntament davant, el capellà revestit amb capa pluvial i tot lo poble els rebien i anaven fins l’església parroquial resant i cantant les oracions de rigor. A l’eixida del temple es deia un respons i es seguia el camí fins al pont de Palanques, on es parave per beure un poc i agarrar forces. Passant per Sorita, totes les rogatives eren saludades amb el volteig de la campana menuda. Arribant a la Creu Coberta, el capellà baixave del matxo i els hòmens es posaven les capes. A l’ermita es feia la segona missa i es cantaven els goigs, es deien les relacions i es feia l’ofrena del ciri votiu. A les dotze del migdia es servie un dinar de dejuni: bajoques en primentó, oli i pa. A les tres de la tarde eixie la rogativa cap a Xiva sense entrar a cap església i des del collet d’Ortells fins al Pontet es resave una part del rosari. Els del poble quan avistaven els romers tocaven les campanes i anaven a rebre’ls acompanyant-los fins l’església on es resaven les oracions finals. Es deia que l’ajuntament amb els beneficis del lloguer del bobalar (lloc comú per pasturar animals) pagave deu lliures i hi afegie un cafís i mig (150 litres) de blat per a sufragar les despeses de la rogativa.
L’any 2015 el terrassenc Sr. Jordi Sebastià i Galí amb casa i antecedents a Xiva va escriure un llibret d’Excursions a Xiva de Morella i en la darrera explica una sortida des de Xiva fins a la Balma del dia 13 d’agost de 2014, mostrant tot el recorregut amb fotografies i algunes anècdotes recollides de la gent del poble. També hi inclou alguns cants que es feien i encara es fan a les rogatives (com deien els de Quico el Cèlio: “es cantave, is canta”). Deixem la transcripció de les dues relacions per tal que se’n faci l’ús que es cregui més convenient.
