Bienvenido mister Biden

Des del passat dissabte 12 de juny, dia en que es complien cent anys del seu naixement, es commemora a la nostra terra l’Any Berlanga, en honor del director de cinema valencià. Molts actes al llarg de l’any honoraran la memòria del director de pel·lícules com ‘Bienvenido Mister Marshall’, ‘el Verdugo’, ‘Plácido’, ‘los jueves, milagro’, ‘Calabuig’ o ‘la escopeta nacional’. Però més enllà dels actes que se puguen organitzar sembla que la pròpia realitat quotidiana es vol sumar a l’homenatge i el dia a dia es converteix en un argument d’una producció de l’extraordinari cineasta.

‘Y pasaron por Colón’, eixe podria ser el títol del llargmetratge rodat a la concorreguda plaça madrilenya el passat diumenge, tots volien estar però ningú volia trobar-se. Tant a amagatontes anaven que alguns, si no es van perdre, ben bé van arribar tard a la cita. No hi va haver fotografia conjunta com en l’anterior ‘aplec’ antisánchez tot i que l’organització, Unión 78, erigida en portaveu de la ‘societat civil’, ho va intentar per tots els mitjos. L’amfitriona Rosa Díez, qui encara no ha pogut digerir una derrota a les primàries que van tenir lloc fa 21 anys, va viure un dia de glòria com els que no recordava des de quan ara autonomista i va ser consellera del govern basc.

El rei va ser protagonista inesperat de la trobada a l’estar en boca de la única presidenta autonòmica present a la trobada, Isabel Díaz Ayuso, anomenada IDA però per les seues inicials. Si la setmana d’abans alguns dirigents territorials es desmarcaven d’anar a Colón, aquesta setmana molts d’altres es desmarcaven de les paraules d’Ayuso. Parlar del rei pot ser una cortina per tapar vergonyes judicials?

‘Bienvenido mister Biden’, així s’hauria d’anomenar la nova versió del film protagonitzat per l’inoblidable Pepe Isbert i que s’hauria d’escenificar a l’Europa que vol i no pot. Primera eixida dels Estats Units del president americà que ha visitat Europa per assistir a la cimera del G-7, la de la OTAN i recuperar el protagonisme dels EEUU davant Xina i la Rússia de Putin, amb qui tenia previst trobar-se al llarg de la setmana per cantar-li les quaranta com se sol dir en l’argot guinyoter.

El passat dilluns el llogater de la Casa Blanca mantenia una trobada amb el president espanyol, Pedro Sánchez. Independentment de les converses, no sempre llargues, la fotografia amb els presidents americans sempre ha estat un objectiu primordial per als nostres presidents de qualsevol signe polític. Menció especial respecte a les mateixes mereix la forta relació de l’expresident Aznar amb George W. Bush a qui l’implorava protagonisme i a qui li va professar una fe cega per poder estar a les Açores. ‘Senyor, no sóc digne de que vingues a ma casa però la teua paraula em farà protagonista de la història’. En mala hora!

No sabem res del que va passar a l’interior on es reunien els representants de la OTAN però la caverna mediàtica ha comparat la brevetat de la conversa Biden-Sánchez amb la passada fugaç de la caravana ianqui per Villar del Río, escenificació de la pel·lícula de Berlanga. Amb tot, Espanya serà l’any que ve escenari de la cimera de la OTAN i allí sí, allí estaran els mandataris esperats i aleshores podrem veure a Biden degustant la nostra cultura. Armes contra diplomàcia… no és la millor elecció però ens valdrà per traure pit.