Assetjar, intimidar, agredir… imposar!

El procediment pot ser variable però l’objectiu sempre és el mateix: imposar la pròpia ideologia trepitjant el pensament individual i la llibertat col·lectiva. Se pot fer de manera violenta, és a dir, fent ús de la superioritat de força: envaint un país, maltractant una dona, atacant col·lectius… O també es pot dur a terme de manera, diguem-ne, pseudopacífica: fent ús de la demagògia, de l’engany, de la manipulació, de la ocultació i maquillatge de la veritat, és a dir, de la mentida, de la difamació. Això val tant per a Putin, per a un maltractador o per a un tirà potencial.

A ben segur que el mandatari rus pot pensar d’Ucraïna allò tant vell de ‘la invadí porque era mía’, de la mateixa manera que un criminal masclista ha pronunciat en reiterades ocasions les hipòcrites paraules ‘t’estimo, no puc estar sense tu’. No és estima, no és amor, es ànsia de possessió el que un dèspota i un maltractador senten cap al seu país o la seua parella. El mal home pega i maltracta i el dictador empresona, tortura i afusella i, tots dos, criden als quatre vents que estimen el seu país, que estimen la seua parella, tant que, fins i tot, els regalen flors. Però, en definitiva, la única cosa que volen és autoengrandir-se, enarborar i enaltir la seua egolatria per soterrar la pròpia misèria humana.

Quant ostenten el poder no l’amollen fàcilment i fan ús de qualsevol argument al seu abast, per cruel que sigue, per justificar les seues tiranies: rebusquen tots els arguments per a que la culpa sigue de l’oprimit (del país envaït, per exemple), manipulen i oculten la informació, decideixen quins termes han de ser utilitzats o prohibits en premsa, empresonen i torturen periodistes i tots aquells representants de qualsevol col·lectiu que amb la seua actitud o missatge no s’avé a les directrius imposades pel poder establert, esbiaixen la informació, manipulen i transformen la realitat, es consideren designats per la gràcia de Déu i es creuen les seues pròpies mentides.

Quant no l’ostenten, el poder, el volen coste el que coste, a qualsevol preu i amb qualsevol trama, no reparen en argúcies siguen de la calanya que siguen. Per a ells, el fi justifica qualsevol mitjà encara que siga el del deshonor, el de la fal·làcia, el de la tergiversació, el de la intimidació, el de l’agressió… Tot els val en la guerra, per a ells sempre és una guerra, per assolir els seus objectius d’imposar la seua doctrina. Rebenten manifestacions i vagues pacífiques i legítimes, s’infiltren, mutilen genitals de monuments fallers mostrant l’estranya obsessió que sempre tenen pel sexe, la qual delata una més que possible repressió mental i sexual que, unida a la social, denota una clara necessitat de tractament. Per a superar qualsevol impotència no són necessàries les armes ni la violència, com tampoc el vandalisme.

Malauradament, ja sabem de sempre que el món i la vida es cenyeixen de manera inexorable a una continua lluita entre unamunos i millans-astrays, el que passa és que els millans-astrays sempre són els que tenen la força… i la raó dels unamunos acaba quedant soterrada, tristament, a les cunetes dels garcialorques.