Akelarre

La paraula akelarre prové de l’euskera i està formada per ‘aker’ que vol dir mascle cabrum i ‘aurrean’ que significa endavant, és a dir, akelarre és posar-se front a un mascle cabrum, d’ahí que, tradicionalment, les reunions nocturnes de bruixes que invoquen al diable se coneguen així mateix per akelarres… a mi m’agrada escriure la paraula amb k, què li anem a fer.
Discutible és, per altra banda, si el qualificatiu de bruixa és despectiu o pot sonar a un insult o, al contrari, el fet de ser una bruixa, si existeixen, no té perquè ser una mala cosa. És més, d’existir les bruixes pot passar amb elles com amb els futbolistes o els podòlegs, que hi hagin de bones i roines, de millors i de pitjors. O no recordeu quan de xicotets ens parlaven de les fades? La fada bona que venia amb la vareta i la estrella i la fada roïna que arribava amb una mala llet que no la saltava un cavall.
La nostra societat sempre ha criminalitzat tradicionalment a les bruixes. Bo! La societat pot ser no tant perquè en certa manera les entenia i les acceptava perquè provenien del si d’eixa mateixa societat i el poble sabia que les bruixes no tenien excessiva maldat, per no dir que algunes eren ben bondadoses i el seu únic objectiu era el de sanar malalties, amb més o menys encert. Però, no obstant, eren estigmatitzades per aquells que manaven sobre el conjunt de la societat, la governaven, la exprimien i, sense cap mena d’escrúpol, la sotmetien implacablement. Recordeu que no fa massa dies que parlàvem de la temor i de com un poble atemorit és més fàcil de doblegar? Puix per ahi anava la tàctica i la política d’aquells opressors que creient-se per damunt del bé i del mal i negant la ciència se consideren il·luminats per a suplantar-la. I no els tremola la mà a l’hora d’usar el poder i la força per aixafar tots aquells que gosen pertorbar la pau, o sigue, la temor.
Un akelarre, ben o mal mirat, no deixava de ser un botellot de l’Edat Mitjana. No hi havia televisió, el ball se reservava a les festes assenyalades dels pobles i havia de ser tradicional, les dones no estava ben vist que freqüentaren les tavernes… On s’havien de distraure i divertir-se, on podien confraternitzar les veïnes fora d’anar a rentar la roba al riu? (Disculpeu la broma i la maldat) Però i si el que volien no era divertir-se, o al menys no sols això? I si el que volien les dones era també reunir-se per reflexionar, xarrar i compartir les seues inquietuds? Perquè, encara que els opressors volgueren evitar-ho, les dones també pensaven, també sentien… També desitjaven canviar la societat. A la seua manera i en cada temps, en la mesura que han pogut o els han deixat, sempre ho han fet.
2021. Es segueix parlant d’akelarres i es segueix titllant de bruixes a algunes dones. I sí, com també a l’Edat Mitjana, són els mateixos i les mateixes que enyoren la inquisició, són els mateixos i les mateixes que, per pensar, volen cremar a la foguera a totes les dones, i homes, que gosen fer-ho. Són els mateixos i les mateixes que no volen renunciar als seus privilegis socials robats des de dècades… Són els mateixos i les mateixes que volen cremar la llibertat! Són inquisidors!