8 de març… més que mai!!!
Diumenge, 14 de març de 2021
‘Aquesta data es va triar per a commemorar dues vagues de treballadores que, en principi, es considera que ambdues van ocórrer un 8 de març. Es van produir al 1857 i al 1908.
La primera d’elles la van protagonitzar les dones treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquella època, la majoria d’empleats del sector eren dones, que treballaven més de 12 hores diàries amb un salari molt baix, en el qual, a més, existia una gran bretxa salarial. Les jornades laborals esgotadores i aquestes pèssimes condicions de treball, van fer que les dones organitzaren una vaga. Van organitzar una marxa per la ciutat per a reivindicar els seus drets, encara que el que van rebre va ser una gran repressió per part de la policia.
En 1908 es va produir una altra revolta als Estats Units. En aquest cas, 40.000 costureres de moltes grans fàbriques del país es van declarar en vaga per a reclamar la igualtat de drets, entre altres reivindicacions. En una d’elles, Cotton Tèxtil Factory, en Washington Square, va ocórrer una tragèdia. Els amos d’aquesta empresa van tancar les portes de les fàbriques on es trobaven les dones. El succés tràgic es va produir per un incendi en aqueix edifici, la qual cosa va provocar la mort de 120 dones.
Va ser al 1975 quan l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir aquest dia com a Dia Internacional de la Dona i des d’aleshores el commemorem… que no celebrem. Amb tot, es va commemorar per primera vegada el 8 de març de 1911, després que l’any abans Copenhaguen acollira la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a la qual van assistir més de 100 dones de 17 països diferents. L’objectiu d’aquesta conferència va ser el de promoure la igualtat de drets de les dones i va ser ací on es va proposar i va aprovar que se celebrara el Dia de la Dona Treballadora el 8 de març, a petició de Clara Zetkin, una destacada activista alemanya.’
(Traduït de “La Información”)
La memòria és fràgil, tant i més si és la històrica -ho sabem bé-, i molta gent, massa gent, no recordem ni sabem quins són els orígens de la celebració del 8 de març. Tant i més si, com passa darrerament, tendim a frivolitzar sobre el seu significat i el que representa. Només ha faltat l’intent d’estigmatitzar i criminalitzar el 8 de març i la lluita feminista, culpabilitzant-les de l’origen de la pandèmia al nostre país. S’ha de ser fatxa o ignorant al pensar això, dues circumstàncies que, per altra banda, solen anar unides.
Fa un any encara omplíem estadis de futbol, carrers i places de gom a gom. I, sense anar més lluny, aquell 8 de març de 2020 nou mil persones que avui criminalitzen el Dia de la Dona es reunien a Vistalegre en un míting de Vox. Però per a ells són les dones les causants de la pandèmia. Els que han embrutat els carrers amb les seues manifestacions antisemites, xenòfobes, homòfobes i misògines, avui volen apagar les veu de les dones i de qui les defenem obertament. Mentrestant, continua el degoteig de dones mortes a mans del terrorisme masclista amb una impunitat vomitiva davant d’una societat hipòcrita, sense adonar-nos-en que amb cada dona assassinada mor una mare, una filla, una germana, una parella… que podria ser la nostra.
