2022, qui ho diria!

Diumenge, 9 de gener de 2022

Sí, ja sabem que és un recurs barat parlar del temps, un tema que s’utilitza quan no saps què dir ni quin tema traure per obrir una conversa davant d’un silenci incòmode i comprometedor. A un ascensor compartit, sol ser el tema estrella a tractar. (Per cert, també sou dels que quan compartiu ascensor, per dissimular, es llegiu tota la informació de la xapa d’informació tècnica de l’empresa instal·ladora?) Parlar del temps, després de tot, pot ser un diàleg que no et posa en evidència ni te crea problemes, si plou igual ho fa per als de Vox com per als de Podemos, la única diferència pot estar en la qualitat de la gabardina.

Parlar del temps pot ser dir que en els darrers dies del 2021 i els primers de l’any actual, les temperatures no eres les normals per a l’alçada de l’any en que estem. Parlar del temps també es dir que ‘quin fred fa!’ quan a Reis peguen una davallada les temperatures com si fóra inusual el fred a l’hivern. O quan en la canícula estival ens queixem de la calor que ens ofega al juliol.

Tot és parlar del temps, com també ho és comentar que inexorablement passa, que els dies, els mesos i els anys ens cauen de les mans sense poder fer per retenir-los. Fixa’t tu, ja estem al 2022! Sembla ahir quan comentaven que a l’entrar al 2000 se’ns pararien els ordinadors i vindria quasi la fi del món. Va passar el 2000, hem arribat al 2022 i la única cosa que ha caigut és el nostre ritme i la nostra vitalitat, que si bé no s’han parat sí que s’han rellentit bona cosa. Parlar del temps és parlar de com d’efímera és la pròpia existència.

Parlar del temps te pot evitar escoltar les ximpleries que pot amollar un alcalde de Madrid que diu que Almudena Grandes ‘no mereix ser filla predilecta de Madrid’ però que va votar a favor per a que li aprovaren els pressupostos. Martínez Almeida va pronunciar l’estupidesa més gran de tot el que portem d’any. Cert és que l’acabem de començar però haurà de fer esforços enormes Ayuso per superar-lo aquesta vegada.
Clar que, també, si ens entretenim massa parlant del temps correm el perill que no atenguem les prioritats que es van presentant a la nostra societat: a Navas de San Juan, província de Jaen, una jove de 20 anys s’ha suïcidat després de que en quatre ocasions hagi denunciat assetjament a les xarxes. Ella va demanar ajuda però, probablement, qui li l’havia de prestar estava parlant del temps… o no estava. Comença a ser massa fàcil assetjar per internet i ja és massa habitual que se faigue un mal ús de les xarxes per part de massa gent desaprensiva i, fins i tot, per part de molts de joves que no han estat educats per a navegar per un oceà tan perillós i, a la vegada, tan letal com és el ciberespai.

En fi, que el temps passa i l’espai s’acaba, passen els dies, passen els mesos i passen els anys… Però malauradament algunes actituds continuen. Anem a veure si tenim sort i enguany, sí! Enguany pot ser ja acabem en eixa mania desesperada que tenim de caminar per la vida xafant els colls dels que ens trobem al nostre pas. Brindem per un 2022 ple de respecte! I per Almudena Grandes!

Directe