Bernabé Sangüesa, condemnat pel ple extraordinari d’octubre

La Secció Contenciosa Administrativa del Tribunal d’Instància de Castelló de la Plana ha estimat el recurs presentat pel portaveu del grup socialista, Rhamsés Ripollés Puig, contra l’Ajuntament de Morella i ha declarat que el consistori va vulnerar el dret fonamental reconegut en l’article 23 de la Constitució Espanyola en la convocatòria i celebració del ple extraordinari i urgent del 13 d’octubre de 2025. Es tracta de la Sentència núm. 365/2026, dictada aquest 28 de setembre.

La decisió judicial anul·la la convocatòria, el ple extraordinari i urgent i els acords adoptats en aquella sessió, en considerar acreditat que es va convocar sense una motivació suficient de la urgència i sense posar a disposició dels regidors la documentació íntegra dels assumptes que havien de ser objecte de debat.

La sentència considera vulnerat l’article 23 de la Constitució, que protegeix tant la participació dels ciutadans en els assumptes públics com l’exercici en condicions d’igualtat dels càrrecs públics.

Plenari
il·legal

La resolució judicial confirma que, en el moment de la convocatòria, Rhamsés Ripollés i la resta del seu grup municipal socialista no disposaven ni de la resolució de l’Agència Valenciana Antifrau que constituïa la base del debat ni de la sol·licitud de convocatòria de la sessió extraordinària.

Igualment, la sentència recull que Ripollés va plantejar, a l’inici de la sessió, una qüestió d’ordre denunciant principalment aquesta falta de documentació i va sol·licitar que el ple no se celebrés, a la qual cosa, l’alcalde, Bernabé Sangüesa, es va negar en diferents ocasions, tot i les reiterades advertències dels regidors socialistes que a més finalment, cal recordar, van abandonar el ple que ara s’ha demostrat il·legal.

Aquest dret a disposar de la documentació no és una qüestió merament formal. L’article 46.2.b de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local estableix que tota la documentació que haja de servir de base al debat i votació ha d’estar a disposició dels regidors des del mateix dia de la convocatòria.

La magistrada conclou expressament que “no cabe sostener que la urgencia se encuentra lo suficientemente motivada” i constata que tampoc es va posar a disposició dels membres de la corporació la documentació íntegra dels assumptes que s’havien de tractar. Fins i tot així ho constata l’auditoria de la plataforma d’administració electrònica incorporada al procediment, que va acreditar que en la convocatòria no estava la documentació.

La sentència incorpora també un element especialment rellevant: després que Rhamsés Ripollés denunciara la falta absoluta de documentació, el mateix alcalde-president va manifestar durant el ple que “és la urgència que el que impedeix és precisament que es tinga un expedient format”.

El pronunciament judicial va més enllà i afirma que existia coneixement que s’estava restringint el dret fonamental del demandant i qualifica la convocatòria de “cuasi-subrepticia”, en haver-se efectuat el divendres 10 d’octubre per al dilluns següent, enmig del pont d’octubre.

El Ministeri Fiscal, que va intervenir en aquest procediment especial de protecció dels drets fonamentals, va sol·licitar en les seues conclusions l’estimació de la demanda presentada per Rhamsés Ripollés.

La jutgessa considera que el dret a obtenir la informació necessària per exercir la funció representativa forma part del nucli fonamental del dret de participació política de l’article 23.2 de la Constitució i conclou que ha quedat acreditada la vulneració de drets fonamentals per part de l’Administració demandada, en aquest cas, representada pel seu alcalde, Bernabé Sangüesa.

En conseqüència, el fallo declara nul·les tant la convocatòria com la celebració del ple i els acords adoptats, i imposa les costes processals a l’Ajuntament, amb un màxim de 500 euros més IVA.

La resolució judicial és susceptible de recurs d’apel·lació davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en el termini de quinze dies des de la notificació.

El PSPV va abandonar
el ple extraordinari

L’Ajuntament de Morella va celebrar l’octubre de 2025 un ple extraordinari i urgent, a petició del Partit Popular amb el suport dels quatre regidors independents, per a aprovar la reprovació i demanar el cessament dels responsables polítics municipals per presumptes irregularitats en el pagament de despeses de publicitat i patrocini.

La convocatòria es va basar en un informe de l’Agència Valenciana Antifrau que investigava el període 2020-2024, tot i que el PP havia fet referència a presumptes irregularitats de 400.000 euros al llarg dels 32 anys de governs socialistes a Morella. La documentació facilitada a l’oposició, però, no incloïa l’informe ni detalls sobre els imports o les persones afectades.

El grup socialista, a través del seu portaveu, Rhamsés Ripollés, va denunciar que el ple s’havia convocat sense documentació que permetera conéixer les acusacions i exercir el dret de defensa. Per aquest motiu, va exigir la desconvocatòria de la sessió i, davant la continuïtat del ple, els regidors del PSPV van abandonar el saló, al·legant la nul·litat de la convocatòria i denunciant que s’estava utilitzant la sessió com un «judici polític».

Amb l’absència dels socialistes, els sis regidors del PP i del grup Independent van aprovar la urgència de la convocatòria i, posteriorment, la reprovació i la petició de cessament dels responsables polítics municipals, amb sis vots a favor. La sessió va generar controvèrsia també pel fet que tres dies després estava previst celebrar el ple ordinari d’octubre, cosa que hauria evitat el cost addicional d’una sessió extraordinària. El text també qüestionava l’abast de la reprovació, ja que no s’aclaria si afectava tots els responsables polítics, inclosos els membres dels grups que van votar a favor.