Els Ports demana al Ministeri que no autoritze la MAT de Forestalia

La fase administrativa del procés de tramitació del macroprojecte d’energia eòlica Cluster Maestrazgo que l’empresa Forestalia projecta a les comarques aragoneses del Maestrazgo i Gudar- Javalambre, on pretén ubicar 125 aerogeneradors i dos macroplantes solars per generar energia de forma intensiva i transportar-a a grans distàncies, es troba en la fase final. Actualment el projecte, amb el que Forestalia ja hauria arribat amb un acord de venda amb el fons d’inversió danés Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), es troba a l’espera d’obtenir el permís de construcció i la declaració d’utilitat publica per part del Ministeri de Transició Ecològica. En cas de tirar endavant, l’evacuació d’aquesta energia produïda de forma intensiva a l’Aragó s’efectuaria a través d’una linia de Molt Alta Tensió (MAT) -400Kv- de doble circuit de 25 quilòmetres fins a la subestació de Fraiximeno, creuant els termes municipals de Portell, Cinctorres i Morella.

En cas d’obtenir els permisos ministerials per la seua execució, aquesta infraestructura de transport d’energia tindria greus i irreversibles efectes sobre el patrimoni, el paisatge, el model socioeconòmic i la salut de les persones que viuen a la comarca dels Ports, més concretament als municipis per on transcorre el traçat, el veïnat dels masos -alguns d’ells situats a menys de 100 metres de la línia elèctrica- i les persones que es dediquen al sector primari i tenen finques afectades, on l’execució de la MAT limitaria l’activitat i reduiria el valor econòmic i productiu de les parcel·les. L’autopista elèctrica, que projecta torres de fins a 60 metres d’alçada, està projectada íntegrament dins la Xarxa Natura 2000, principal figura de protecció per a la conservació de la natura i la diversitat ecològica de la Unió Europea, i es troba molt propera a diverses figures de protecció establertes per la Comunitat Valenciana, infringint la legislació en matèria de protecció dels espais naturals i afectant greument la biodiversitat, comportant la impossibilitat d’executar, per exemple, el Pla de recuperació del Trencalòs (Gypaetus barbatus).

Actualment el macroprojecte de Forestalia es troba judicialitzat per possible delicte ambiental i prevaricació durant el procés de tramitació per l’obtenció de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) -que el Ministeri els atorgava en desembre de 2022- tant en la sala de Medi Ambient de la Fiscalia General de l’Estat com en el Jutjat de Primera Instància a Terol, on ha sigut admès a tràmit i es troba en fase d’investigació per part del jutge d’instrucció. Durant la fase de tramitació administrativa, diferents organismes públics valencians com la Diputació de Castelló, o les pròpies conselleries de patrimoni, paisatge i medi ambient de la Generalitat Valenciana -independentment del partit polític que hi ha hagut al govern-, han emès informes desfavorables i posicionaments negatius envers l’execució d’aquest projecte de transport d’energia a la comarca dels Ports per no ajustar-se a les normatives mediambientals ni a les figures de protecció patrimonial i paisatgística regulades tant a nivell de l’estat espanyol com a Europa, per no tractar-se d’una infraestructura necessària per cobrir les necessitats energètiques de consum a les comarques on es projecta -que ja es troben massificades a nivell d’infraestructures energètiques- i pel seu gran impacte sobre la biodiversitat, el medi natural, la salut del veïnat i el sector primari.

L’oposició popular al projecte també s’ha fet evident amb la interpel·lació de diferents contenciosos administratius davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) contra el Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per l’emissió de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) favorable. Aquests procediments penals contra Forestalia, que sol·liciten al jutge instructor que accepte les mesures cautelars i ature el projecte fins que hi hage un pronunciament ferm per part de la justícia, han sigut interposats per part de diferents afectats i plataformes locals de defensa del territori com Paisajes de Teruel, No a la MAT Comarques de Castelló o el moviment ciutadà del partit Teruel Existe, entitats de defensa de la biodiversitat com la Fundación Quebrantahuesos, o projectes de turisme rural com el Mas de Cebrian de Puertomingalvo.

Davant aquest context d’oposició popular, en les darreres setmanes han sigut els plens municipals dels tres ajuntaments dels Ports per on transcorre el traçat -Portell, Cinctorres i Morella- els que, amb el recolzament de tots els grups polítics, han passat una moció declarant-se en contra de l’execució de la línia MAT de Forestalia pel seus termes municipals i demanant al Ministeri que no els atorgue de declaració d’utilitat pública ni el permís de construcció, així com donar suport a la causa penal que afectats i plataformes han iniciat contra el projecte. Segons explicava l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, al ple municipal del passat dijous on es va aprovar la moció, «els principals motors econòmics de la comarca són la ramaderia, l’agricultura i el turisme, i amb projectes com aquest l’únic que fem es destruir llocs de treball i part de l’essència que tenim com a comarca, com és el nostre paisatge i el nostre rol com a refugi climàtic natural», que segons l’edil des de les institucions tenen la responsabilitat de conservar. «Esta empresa des del principi s’ha comportat amb unes pràctiques mafioses amb els veïns i veïnes, i moltes d’elles es van assabentar per premsa que els passava una línia de molt alta tensió per d’alt del cap. Només per això, el projecte ja hauria de caure». Sangüesa va concloure afirmant que «si el Ministeri aprova la construcció d’aquest projecte, sabent que tota la comarca s’oposa, serà un atropellament sense precedents per als nostres pobles i per als nostres veïns».