José Martí convida als grups de la Diputació a un 2023 de consens en el ple que blinda el Fons de Cooperació

Durant el ple de desembre de la institució provincial

El president de la Diputació, José Martí, ha realitzat una crida hui al consens de tots els grups en l’últim ple de 2022 «per a continuar sent útils a la ciutadania, tal com hem fet en els moments de major dificultat del present mandat». Segons ha recordat, «tots vam estar units en els dies més durs de la pandèmia en les taules de negociació, en les quals acordem ajudes, i ho hem estat en els últims mesos de 2022 arran de la crisi viscuda pel sector ceràmic a causa dels sobrecostos de l’energia». Una unitat que «és del grat de la ciutadania» i que «normalment dona fruits, com sembla que ocorrerà amb ‘Salvem la ceràmica’, el manifest reivindicatiu pactat pels grups d’aquesta casa i els ajuntaments, ja que arran de l’exposat pel president del Govern dissabte passat a València, el consell de ministres del pròxim 29 de desembre aprovarà un tercer paquet d’ajudes en les quals es contempla el compromís adquirit per la indústria gas intensiva, que inclou al sector ceràmic de Castelló».

Per a Martí «és una evidència que junts som més forts», raó per la qual considera necessari que «tots acostem l’espatlla per a continuar sent útils a la ciutadania en 2023». Una unitat d’acció que «no sols hauria de produir-se en moments de grans dificultats, perquè hi ha moltes altres coses que podem pactar com, per exemple, el medi ambient i la prevenció d’incendis».

No obstant això, l’equip de govern assegura «estar obert a qualsevol tipus d’acord, sempre que es plantege des del realisme econòmic perquè, com tots sabem, els recursos econòmics procedeixen dels impostos que paguen les ciutadanes i els ciutadans i són finits». A més, «cal quadrar els comptes».

En aquest sentit, el president Martí ha agraït que tant el Partit Popular com Ciutadans hagen donat suport a la moció impulsada per PSPV-PSOE i Compromís des de l’equip de govern «per a blindar el Fons de Cooperació Municipal», que «en data d’avui ja tenim clar que és una eina fonamental per a mantenir la viabilitat econòmica dels petits pobles d’interior». Un fons que ha permès que «arriben més recursos que mai als ajuntaments perquè en l’exercici de la seua majoria d’edat i autonomia municipal els destinen a allò que consideren menester, sense tuteles de cap mena».

D’altra banda, el president destacat que 2022 ha estat l’any de la implementació de Castelló Avança, un pla d’inversions a dos anys dotat amb 30 milions d’euros perquè els municipis puguen planificar les seues inversions sense les presses i dificultats de justificació que comportava l’anterior Pla 135.

Amb aquesta anomenada al consens ha tancat Martí l’últim ple d’un any com l’actual que «ha estat la transició entre la crisi covid i l’escalada inflacionista originada per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia».

El president també s’ha referit a les dades positives de 2022, any del ressorgiment del turisme, «tant en la costa com a l’interior, com vam poder comprovar en el passat pont de la Constitució».

A més, ha recordat que la província està collint uns bons resultats des del punt de vista de l’ocupació, ja que l’atur registrat del passat mes de novembre llança un descens del 8,32% i 3.232 persones respecte a idèntic mes de 2021».

Sessió plenària Ordinària corresponent al mes de Desembre 2022

Martí fa a més una crida a «posar en valor el que fem bé o molt bé, perquè això contribueix per a donar certeses a la ciutadania». Es refereix a la qualitat assistencial que ofereix l’Hospital Provincial de Castelló en oncologia, oftalmologia i salut mental». A més, ha posat en valor les novetats laborals dels últims mesos. El president recorda que el centre, en formar part d’un Consorci Hospitalari, estava atrapat en un context legal que no permetia cobrir les vacants per jubilació, del qual s’ha començat a sortir recorrent a una figura funcionarial especial com la estatutorització, comú a la resta d’hospitals. Així, el passat 14 de desembre «es van aprovar 47 noves noves contractacions: 37 laborals i 10 estatutàries. Anteriorment, a l’octubre ja es van aprovar altres 26 places estatutàries.

Així ha finalitzat un ple en el qual Martí ha felicitat el nadal i desitjat un 2023 «de bones notícies i prosperitat» a diputades diputats, treballadores i treballadors de la Diputació, i ciutadanes i ciutadans de la província.

Moció sobre el
Fons de Cooperació

El ple havia començat amb l’aprovació per unanimitat una de la moció presentada per l’equip de govern en defensa del Fons de Cooperació Municipal, que en 2022 ha suposat una injecció per als ajuntaments de la província de 21 milions d’euros: 15 aportats per la institució provincial i 6 per la Generalitat Valenciana. El text inicialment proposat per PSPV-PSOE i Compromís, al qual s’han afegit aportacions del Grup Popular, insta a la Diputació a continuar amb la seua aportació en els pròxims anys amb l’objectiu que els ajuntaments, sobretot els més petits, tinguen assegurada una major autonomia financera.

La moció reconeix que aquest fons és un estímul econòmic per als ajuntaments que els permet actuar amb total llibertat executant els projectes que consideren oportuns sense dependre de tramitacions burocràtiques complexes.

També se sol·licita que la Generalitat Valenciana mantinga l’actualització de les partides, tenint en compte les tensions inflacionistes de l’últim any.

El diputat de Sostenibilitat, Ignasi Garcia, ha defensat que «la sanitat és un dels pilars bàsics de l’estat de benestar, el que ens iguala, no hi ha un servei millor que saber que en el moment que necessites una operació tens una sanitat pública, gratuïta i universal que et dona resposta».

Ha afegit que «és evident que per a determinades especialitats i infraestructures fan falta avanços en la sanitat de les nostres comarques. Es necessita un nou Hospital Universitari de Castelló, hi ha especialitzacions com a reumatologia a Vinaròs, o altres, que necessiten reforços urgentment, de la mateixa manera que hem de fer costat a l’atenció primària que és la que està més en contacte amb la ciutadania».

Directe