Generalitat inverteix 1,6 milions d’euros en les carreteres del Baix Maestrat
Ha finalitzat la rehabilitació del ferm de la CV-10 i la CV-132 als termes de la Salzadella i Sant Mateu
La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, dins del programa d’actuacions encaminades a la millora de la seguretat viària a la Comunitat Valenciana, ha destinat 1,6 milions d’euros per a les obres de rehabilitació del ferm a la carretera CV-10, entre els punts quilomètrics 73+000 i 75+700, 77+000 i 80+000 i 83+500 i 89+500, i a la CV-132, entre el punt quilomètric 0+000 i 5+130, als termes municipals de Salzadella i Sant Mateu.
Les actuacions per a reduir l’accidentalitat, executades en un termini de 10 mesos en la comarca del Baix Maestrat, han sigut les següents: reforç del ferm dels trams deteriorats; sanejament de les zones més danyades; actuacions en passos superiors amb impermeabilització de tauler i renovació de juntes; reposició de senyalització horitzontal i elements de control d’aforaments, i retirada i reposició de sistemes de contenció de vehicles adaptats a la nova normativa.
Les carreteres CV-10 i CV-132, de titularitat autonòmica, pertanyen a la Xarxa Bàsica i a la Xarxa Local de Carreteres de la Comunitat Valenciana, respectivament. La primera, que comunica l’A-7 a la Vilavella amb l’N-232 a la Jana, té una longitud total de 90,5 quilòmetres, mentre que la segona, de 5,1 quilòmetres de longitud aproximada, serveix de connexió entre la CV-10 a Sant Mateu i l’N-232 a Xert.
La CV-10 és en l’actualitat, junt amb l’N-340, la via que més trànsit suporta, ja que és utilitzada per a creuar la província, partint de València, per l’A-7 fins a Nules, on el trànsit es desvia per la CV-10 per a evitar l’autopista AP-7 o la nacional N-340. Al seu torn, la CV-132 és el camí més utilitzat per a atallar des de Sant Mateu cap a Morella.
Adequació a condicions
del trànsit
Tant el trànsit suportat per les carreteres com la seua exposició als agents meteorològics adversos havia produït un deteriorament gradual del ferm en totes dues carreteres, que s’ha anat mitigant mitjançant les tasques de conservació dutes a terme al llarg dels anys, com ara reparacions puntuals o l’extensió de lletades bituminoses en alguns dels trams.
Atés que les actuacions que s’havien anat fent es van considerar insuficients a causa de l’existència de zones en què la degradació del ferm era alta, amb clots, roderes, disgregació superficial del paviment i presència de fissures tant soles com en retícula, es feia necessari procedir a una actuació de rehabilitació del ferm existent i la seua adaptació a les condicions de trànsit previsibles.
